RESSUSCITÀ! SE'N PUJÀ AL CEL! TORNARÀ!
Més enllà de la Creu i del sepulcre… LA VIDA
. Aquell diumenge de Pasqua, va passar quelcom d'estrany i misteriós!
. Acabat el repòs pasqual, de bon matí, unes dones van al sepulcre a ungir el cos Jesús. No hi és! L'han robat! Ja no els queda res d'ell! Però, uns éssers misteriosos els diuen que Jesús ha ressuscitat. (Lc 28,1-12).
. Maria plora desconsolada. Pensava que l'home, que ve a trobar-la, era l'hortolà. Els seus ulls no el reconeixen; però, el seu cor, sí, que el reconeixerà: "Maria!" Era ell, Jesús! (Jn 20,11-18)
. Els dos deixebles que tornen a casa seva, decebuts i desanimats, no es podien imaginar que aquell desconegut, que es fa company de camí, fos Jesús. Senten com les seves paraules i la seva presència els escalfa el cor i els il•lumina la intel•ligència; però, només el reconeixen quan, a taula, va beneir i partir el pa. Com al Cenacle! (Lc 24,13-35)
. Les portes del Cenacle estan tancades. A l'interior, hi regna un gran nerviosisme i una certa incredulitat. El testimoniatge de les dones ha sembrat la incertesa. De sobte, una presència humana, misteriosa. No el reconeixen; potser és un fantasma?… Però, una vegada més, la "PARAULA" i els GESTOS els revelen que és Ell! Tomàs no hi era (Jn 20,19-25)
. Vuit dies més tard. Tomàs no havia cregut el testimoniatge dels companys: "No creuré, si no li toco les ferides!…". De sobte, Jesús ressuscitat es fa present. Li diu a Tomàs: "Fica el dit en les meves ferides!". Tomàs fa una professió de fe: "Senyor meu!"… Jesús afegeix: "Feliços els qui creuran sense haver vist!"… (Jn 20,26-29).
En cada aparició es produeix una descoberta lenta i profunda. Gràcies als records del passat, esdevé una vivència que marcarà la vida.
. Quan es tracta de la resurrecció, de la vida en plenitud de la persona, els nostres ulls no ho veuen: "L'essencial és invisible als ulls, només hi veiem bé amb el cor"… Hi ha quelcom de tangible, però invisible… sento que "ell" hi és, però no el veig… Crec en Ell, RESSUSCITAT!
UN SOMNI O UNA DESCOBERTA?
LA IMATGE DE LA MARE
Fa més de 20 anys que va morir. Realment va ser una bona persona i una molt bona cristiana. Una persona que em va impressionar i marcar.
. Ara la prego, li parlo… Davant la làpida del seu nínxol, em quedo sense paraula, sense presència. Sé que ella no hi és. El sepulcre està buit. Me l'han robada? No! Pel camí de la vida, en moments de silenci, de felicitat o de dificultat, ve al meu encontre. En el fons de mi mateix, em fa sentir la seva presència misteriosa. En el meu interior, s'hi dibuixa la bondat del seu somriure, ple de vida, desbordant d'amor… No estic sol; la sento viva, present, amorosa… i crec en la seva ajuda, en la seva presència; conservo la fe que un dia em va transmetre i que ara m'ajuda a travessar l'espai buit que va deixar la seva mort. Així puc començar a descobrir i viure el misteri d'una vida i d'una comunió que no acabarà mai.
. Com quan era petit, ella m'allarga la mà i em porta per un nou camí desconegut per a mi; però, familiar per a ella. A través d'ella, del que ara viu començo a reconèixer JESÚS RESSUSCITAT i el PARE… i a prendre possessió de la meva estada definitiva, plena de misteri i, alhora, de dolçor i de felicitat. Més enllà de la creu i de la mort, crec en la Vida per sempre, perquè Ell ha ressuscitat i ha anat al cel a preparar-nos-hi una estada; ja hi ha acollit la meva mare, i el meu pare, i els avis… els ha demanat que l'ajudin a preparar-me la "meva" estada perquè tot estigui a punt quan hauré passat per la fredor i el buit de la mort, i hauré deixat les despulles ja inútils del meu cos aquí a la terra. La força de la vida nova i de l'esperit m'hauran portat a "casa meva", la casa pairal per a viure-hi, per sempre més, i compartir-hi un amor i una presència real que per ara, només intueixo i crec!
. Recordo la reflexió de la mare del meu company Xavier, mort sobtadament a l'aeroport després d'un camp de treball al Brasil amb un grup de joves. Quan la seva mare va venir a veure el seu cos exposat, em va dir: Això no és pas el meu Xavier; el meu Xavier és el que està amb Déu. Això és el cos que li ha permès de fer tant de bé aquí a la terra i ara ja no el necessita. Li estic molt agraïda perquè li ha permès d'expressar-me de tantes maneres el seu amor i la seva tendresa. Aquell dia, vaig comprendre millor què vol dir creure en la resurrecció dels morts i viure-la.
LA RESURRECCIÓ DE JESÚS M'AJUDA A COMPRENDRE'M EN EL PRESENT I A COMENÇAR A VIURE EL MEU FUTUR
Ningú no pot donar una explicació total de la persona. És un misteri! En tota persona humana, hi ha el que veiem i podem demostrar (constatació, ciència…); hi ha el que intuïm (vivències interiors, sentiments); hi ha el que creiem (revelació, fe…).
Lluc, en el seu evangeli (24,13-35), ens convida a reviure l'experiència dels dos deixebles que se'n tornaven al seu poble, decebuts i abatuts:
. Si ho reduïm tot al cos, la mort fa que tot s'hagi acabat (Emmaús 1).
. Però, si escoltem els nostres sentiments profunds, no podem acceptar que, malgrat les aparences del que veiem, tot s'acabi amb la mort del cos. Hi ha realitats en la persona que no poden morir. Hi ha relacions interpersonals que van més enllà de la matèria (Emmaús 2).
. Si acollim la revelació i l'experiència de Jesús: Tot pren sentit; tot se
situa. Ens fa descobrir la grandesa de la persona humana i la seva capacitat infinita de vida i d'amor, perquè està feta a imatge de Déu i està destinada a viure amb Déu, més enllà de la nostres vivències corporals, aquí a la terra (Emmaús 3).
Unes qüestions inquietants: Qui sóc? On em porta aquesta vida?
La resposta definitiva la trobem en: una "persona": Jesús!
. Jesús viu la realitat "humana" total: naixement, vida, mort, resurrecció… Nosaltres podem comprendre la primera, la segona i la tercera etapa, però, per a la quarta, necessitem que Déu mateix ens ho reveli i que nosaltres ho acceptem. Per això, la meva fe en Jesús Ressuscitat sempre és una opció personal, lliure i "raonable". Encara que no comprengui com pot ser, tinc raons per creure-hi.
. La reflexió de sant Pau en la carta als cristians de Corint: "Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat… la vostra fe és il•lusòria… els qui han mort en Crist també estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. (1Co 15, 13-20). (Pots llegir tot el capítol 15).
QUÈ DEU SER LA RESURRECCIÓ?
. Assolir la totalitat de la nostra persona desenvolupant totes les seves possibilitats. Més enllà de la nostra experiència corporal aquí a la terra i a través d'ella, intuïm i desitgem quelcom d'etern que no podem ni imaginar ni comprendre. Jesús ha vingut a dir-nos que tenim raó d'esperar-ho. Ell s'ha presentat com a "camí, veritat i vida" per als humans (Jn 14,6).
. El gran pensador Tomàs d'Aquino comenta: "Jesús és camí segons la seva humanitat, terme segons la seva divinitat"; així, Jesús és també "veritat i vida" per a l'home. "Si et preguntes on vas, uneix-te a Crist, perquè ell és la veritat a la qual desitges arribar… Si et preguntes on t'has de quedar; uneix-te a Crist, perquè ell és la vida… Uneix-te, doncs a Crist, si vols viure segur; serà impossible que et desviïs, perquè ell és el camí. Els adherits a Crist no fan marrada, sinó que van pel camí més curt. Tampoc no poden resultar defraudats, perquè Jesús ensenya la veritat i tota la veritat… I tampoc no poden ser pertorbats, perquè Crist és la vida que dóna vida, tal com diu: Jo he vingut perquè tinguin vida, i en tinguin a desdir" (Sobre l'evangeli de Joan Cap, 14 Lect. 2). De fet, la "resurrecció" ja l'anem vivint ara i aquí d'una manera permanent. Anem fent camí cap a la plenitud!
QUÈ ÉS EL CEL?
. Jesús va ser molt moderat en les explicacions i, més encara, en les descripcions. Sabia que no ho podíem entendre. Però ens demana que, des d'ara, visquem una vida de comunió amb Déu i amb els germans; això ja és vida eterna. I va fer aquesta pregària al Pare: "Que tots siguin u, com tu Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres (Jn 17,21-24).
. Joan Pau II va parlar així del cel: "En el marc de la Revelació sabem que el "cel" o la "benaurança" en què ens trobarem no és una abstracció, ni tampoc un lloc físic entre els núvols, sinó una relació viva i personal amb la Santíssima Trinitat. És l'encontre amb el Pare, que es realitza en Crist ressuscitat gràcies a la comunió de l'Esperit Sant. Cal mantenir sempre una certa sobrietat en descriure aquestes realitats últimes, ja que la seva representació sempre resulta inadequada. Avui el llenguatge personalista aconsegueix reflectir d'una manera menys impròpia la situació de felicitat i pau en què ens situarà la comunió definitiva amb Déu".
. Sant Joan escriu: "Déu ens anomena fills seus i ho som. Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és" (1Jn 3,1-2).
Josep Codina-Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona
