…FOU CRUCIFICAT, MORT i SEPULTAT
La CREU DE JESÚS: camí de resurrecció i vida
La "creu" ens repugna
Ja fa uns anys, em vaig trobar amb una catequista que ni tan sols volia pronunciar la paraula "creu" en les seves catequesis. Li repugnava, perquè l'havia traumatitzada. És veritat que la creu evoca sofriment i mort, sovint, destrucció i desaparició. Les creus destorben i fan por.
En la seva carta als Corintis, Pau constata que el Crucificat, que ell predicava, era "escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd" (1Co 1,23).
De fet, el món és un "calvari" recobert de "creus de mort"; creus que són fruit del pecat, de la injustícia i de la infidelitat dels homes. Creus que Déu condemna i ens demana que treballem, amb totes les nostres forces, per fer-les desaparèixer. Són creus que ens haurien de repugnar. Creus de mort!
Però, entre les creus del món, hi ha hagut i hi ha UNA CREU que és font de SALVACIÓ i de VIDA ETERNA per als homes. És una "Creu" necessària pel creixement humà, expressió d'amor i de fidelitat. L'amor sempre demana esforç i sofriments per mantenir-se fidel a la persona estimada i no trair l'amor. Obligarà a compartir-ho tot i a totes les hores del dia i de la nit. La creu de la fidelitat a l'amor és exigent i costa, però és molt gratificant: fa créixer l'amor i dóna felicitat. És una creu que dóna VIDA.
JESÚS amb la seva mort va donar un sentit nou a la "creu". Gràcies a ell, la "seva creu", per als deixebles, és una crida constant a una vida basada en l'amor i la fidelitat, un amor fins a donar la vida pels qui estimem. Com ens diu ell mateix: no hi pot haver un amor més gran que aquest. Per això, Jesús va proposar, a tots els qui el vulguin seguir, que prenguin cada dia la creu de la fidelitat, que exigeix l'amor, per manifestar que estan disposats i decidits a estimar com ell, encara que sigui difícil…
Els "cristians" estem marcats amb la CREU de Jesús.
El dia del nostre Baptisme, quan vam ser acollits en la Comunitat dels deixebles de Jesús, el sacerdot, els pares i els padrins van fer el senyal de la creu en el nostre front com per dir-nos: t'acollim en la colla d'aquells que volem seguir Jesús, encara que sigui difícil; no estàs sol; tindràs l'ajuda i el suport dels membres de la Comunitat cristiana.
. En tota la vida sacramental, la presència de la Creu anirà recordant al cristià com Déu ens ha estimat i ens estima i, també, el nostre compromís de viure i estimar com Jesús, encara que sigui difícil. Mai no estarem sols per dur a terme la nostra missió de testimonis de l'amor; en tot moment tindrem la força de l'Esperit de Jesús i el suport espiritual i humà dels germans cristians.
La "Creu de Jesús" és camí de "resurrecció permanent"
. La celebració de la Vetlla Pasqual és una presa de consciència del fet que la nostra vida ha de ser un compromís de "resurrecció permanent" en i amb Jesús Ressuscitat. La lectura del text de sant Pau als Romans (Rm 6,3-11) constitueix el punt de referència indispensable per al cristià: "Pel baptisme hem estat submergits en la seva mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder del Pare, va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova… Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu .Igualment, penseu que sou morts pel que fa al pecat però viviu per a Déu en Jesucrist".
. Mentre som a la terra, viure una "resurrecció permanent" significa posar-se en un estat constant de lluita contra el mal: un esforç per eliminar de la vida tot allò que perjudica o destrueix la persona humana i que, per això, és també una ofensa a l'amor de Déu als homes, el pecat. Ens hi vam comprometre amb les promeses baptismals, que renovem a la Vetlla Pasqual.
. A la terra, mai no ens alliberarem completament del pecat, perquè som febles i, cada dia, haurem de fer front a nous reptes de fidelitat i refer les nostres actituds per a l'alliberament progressiu del mal, tant del que ens ve de fora com del que portem a dins. Serà un esforç de "conversió permanent".
. Aquest esforç de fidelitat i de conversió ens demanarà portar la nostra creu (l'esforç i la lluita). Jesús n'era ben conscient quan ens va dir: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi" (Mt 16,24). Així trobarem el camí de la Vida i de la Felicitat.
Mirar com Jesús acull i porta la seva Creu,
per aprendre a acollir i portar les nostres creus.
Els cristians hem fet l'opció de prendre Jesús com a "camí, veritat i vida"; és el nostre mestre i model. Tota la seva vida és un punt de referència; però és, sobretot, en la Passió, al Calvari i a la Resurrecció, on aprendrem la lliçó més important pel nostre comportament humà:
. Enmig dels seus sofriments físics i morals, Jesús lluita per mantenir-se fidel fins a la mort i oferir la vida per amor al Pare i als homes. Per a ell, la creu és font de salvació i de vida! Els seus adversaris decideixen com havia de morir. És víctima de l'odi, de la mentida, de les burles, del menyspreu, de la brutalitat humana… En tot moment, Jesús es manté fidel i coherent; sap que el Pare no li fallarà i que, a través d'aquella mort injusta i cruel, arribarà a la plenitud de la vida per la Resurrecció. Però, això no elimina el sofriment!
. En Jesús, admirem una persona que viu intensament cada moment de l'agonia i de la mort. El patiment és atroç: Getsemaní, el llarg procés (ple d'odi, de mentides) que acaba amb la condemna, les burles i els maltractaments, el camí del Calvari carregat amb la creu, la crucifixió, la llarga agonia, la mort… Les seves paraules ens revelen el seus sentiments íntims: por, decepció, patiment, esgotament… i, alhora, sensible i atent a les persones que participen en la seva passió i ple de confiança en el Pare: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan" (Lc 23,34); "T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís (Lc 23,43); "Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare (Jn 19,26-27); "Déu meu, Déu meu, ¿per què m'has abandonat? (Mt 27,46); "Tinc set!" (Jn 19,28); "Tot s'ha complert!" (Jn 19,30); "Pare, confio el meu alè a les vostres mans" (Lc 23,46).
. Per a Jesús, realitzar-se com a persona humana, significava viure, amb generositat i amor, totes les dimensions d'una persona fidel a la seva humanitat i a la seva missió; estava identificat amb el Projecte salvador que el Pare li havia confiat. Així, es pot presentar a tots els humans, com a "camí, veritat i vida" i ser per a tots nosaltres garantia d'una vida i d'una felicitat eternes, a la Casa del Pare. Ressuscitat, ens hi està preparant estada!
. Perquè era el Fill de Déu i un home com nosaltres, amb la seva fidelitat fins a la mort, expressa com n'és de gran l'amor salvador de Déu als homes i, també, reconcilia definitivament els homes amb Déu. Així, Jesús, amb "la seva fidelitat" (el seu amor fidel), allibera la humanitat sencera, la "salva", oferint el perdó a tots i obrint, a cada u, el camí de la vida eterna amb Déu.
Què hi feia el Pare en tot això? Per què no va intervenir per evitar aquests sofriments al seu Fill estimat?
Malgrat el "misteri" que no acabem de comprendre, tenim unes pistes:
. El Pare s'implica en la Passió i la viu en i amb el seu Fill, perquè tal com va dir Jesús a Felip: "No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?… És el Pare que estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi" (Jn 14,9-11).
. Perquè Déu havia fet els homes lliures, havia d'acceptar la decisió dels homes, quan van optar per fer desaparèixer Jesús, condemnant-lo a morir en una creu. Déu ha de respectar la llibertat de les persones i les lleis de la naturalesa.
. Els evangelis utilitzen aquesta expressió: "això va succeir, perquè s'acomplís el que deien les Escriptures". És una manera de fer veure, sobretot als jueus, que Jesús era el Messies anunciat i promès en l'Antic Testament.
. El fet que Déu conegués com reaccionarien el homes envers el seu Fill fet home, expressa el seu gran amor i la importància que tots tenim per a ell. Tot i sabent com reaccionaríem, decideix que el Fill esdevingui un home com nosaltres per salvar-nos, ensenyant-nos el camí que porta a la plenitud de la humanitat com a fills i filles de Déu. Sense ell, no ho hauríem conegut.
. La Passió és l'expressió més clara de l'amor de Déu envers els homes i de la infidelitat dels homes envers Déu. En Jesús i per Jesús, es realitza la reconciliació definitiva. Però, cada persona ha d'assumir, lliurement, aquesta reconciliació i fer-la realitat en la seva vida. Per part de Déu, ja la tenim.
. Hauríem de desterrar del nostre llenguatge les expressions que podrien fer pensar en la possibilitat que la "passió i mort del Jesús" hagués estat organitzada i desitjada pel Pare per fer-nos comprendre la gravetat del pecat, o per reparar les ofenses que els homes fan a Déu! Com si el Pare pogués exigir, com a preu de "rescat", la sang del seu Fill! Si un humà fes una cosa semblant, ens el miraríem com un monstre, que mereixeria la nostra més total reprovació i condemna. Com podríem creure en un Déu així i com el podríem estimar?
El Pare i Jesús ens han estimat com mai ningú no ha estimat!
Portant la Creu, expressem el compromís d'estimar com Jesús.
Josep Codina - Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona
