CREURE N.13

RESSUSCITÀ! SE'N PUJÀ AL CEL! TORNARÀ!

Més enllà de la Creu i del sepulcre… LA VIDA

. Aquell diumenge de Pasqua, va passar quelcom d'estrany i misteriós!
. Acabat el repòs pasqual, de bon matí, unes dones van al sepulcre a ungir el cos Jesús. No hi és! L'han robat! Ja no els queda res d'ell! Però, uns éssers misteriosos els diuen que Jesús ha ressuscitat. (Lc 28,1-12).
. Maria plora desconsolada. Pensava que l'home, que ve a trobar-la, era l'hortolà. Els seus ulls no el reconeixen; però, el seu cor, sí, que el reconeixerà: "Maria!" Era ell, Jesús! (Jn 20,11-18)
. Els dos deixebles que tornen a casa seva, decebuts i desanimats, no es podien imaginar que aquell desconegut, que es fa company de camí, fos Jesús. Senten com les seves paraules i la seva presència els escalfa el cor i els il•lumina la intel•ligència; però, només el reconeixen quan, a taula, va beneir i partir el pa. Com al Cenacle! (Lc 24,13-35)
. Les portes del Cenacle estan tancades. A l'interior, hi regna un gran nerviosisme i una certa incredulitat. El testimoniatge de les dones ha sembrat la incertesa. De sobte, una presència humana, misteriosa. No el reconeixen; potser és un fantasma?… Però, una vegada més, la "PARAULA" i els GESTOS els revelen que és Ell! Tomàs no hi era (Jn 20,19-25)
. Vuit dies més tard. Tomàs no havia cregut el testimoniatge dels companys: "No creuré, si no li toco les ferides!…". De sobte, Jesús ressuscitat es fa present. Li diu a Tomàs: "Fica el dit en les meves ferides!". Tomàs fa una professió de fe: "Senyor meu!"… Jesús afegeix: "Feliços els qui creuran sense haver vist!"… (Jn 20,26-29).
En cada aparició es produeix una descoberta lenta i profunda. Gràcies als records del passat, esdevé una vivència que marcarà la vida.

. Quan es tracta de la resurrecció, de la vida en plenitud de la persona, els nostres ulls no ho veuen: "L'essencial és invisible als ulls, només hi veiem bé amb el cor"… Hi ha quelcom de tangible, però invisible… sento que "ell" hi és, però no el veig… Crec en Ell, RESSUSCITAT!

UN SOMNI O UNA DESCOBERTA?

LA IMATGE DE LA MARE

Fa més de 20 anys que va morir. Realment va ser una bona persona i una molt bona cristiana. Una persona que em va impressionar i marcar.

. Ara la prego, li parlo… Davant la làpida del seu nínxol, em quedo sense paraula, sense presència. Sé que ella no hi és. El sepulcre està buit. Me l'han robada? No! Pel camí de la vida, en moments de silenci, de felicitat o de dificultat, ve al meu encontre. En el fons de mi mateix, em fa sentir la seva presència misteriosa. En el meu interior, s'hi dibuixa la bondat del seu somriure, ple de vida, desbordant d'amor… No estic sol; la sento viva, present, amorosa… i crec en la seva ajuda, en la seva presència; conservo la fe que un dia em va transmetre i que ara m'ajuda a travessar l'espai buit que va deixar la seva mort. Així puc començar a descobrir i viure el misteri d'una vida i d'una comunió que no acabarà mai.

. Com quan era petit, ella m'allarga la mà i em porta per un nou camí desconegut per a mi; però, familiar per a ella. A través d'ella, del que ara viu començo a reconèixer JESÚS RESSUSCITAT i el PARE… i a prendre possessió de la meva estada definitiva, plena de misteri i, alhora, de dolçor i de felicitat. Més enllà de la creu i de la mort, crec en la Vida per sempre, perquè Ell ha ressuscitat i ha anat al cel a preparar-nos-hi una estada; ja hi ha acollit la meva mare, i el meu pare, i els avis… els ha demanat que l'ajudin a preparar-me la "meva" estada perquè tot estigui a punt quan hauré passat per la fredor i el buit de la mort, i hauré deixat les despulles ja inútils del meu cos aquí a la terra. La força de la vida nova i de l'esperit m'hauran portat a "casa meva", la casa pairal per a viure-hi, per sempre més, i compartir-hi un amor i una presència real que per ara, només intueixo i crec!

. Recordo la reflexió de la mare del meu company Xavier, mort sobtadament a l'aeroport després d'un camp de treball al Brasil amb un grup de joves. Quan la seva mare va venir a veure el seu cos exposat, em va dir: Això no és pas el meu Xavier; el meu Xavier és el que està amb Déu. Això és el cos que li ha permès de fer tant de bé aquí a la terra i ara ja no el necessita. Li estic molt agraïda perquè li ha permès d'expressar-me de tantes maneres el seu amor i la seva tendresa. Aquell dia, vaig comprendre millor què vol dir creure en la resurrecció dels morts i viure-la.

LA RESURRECCIÓ DE JESÚS M'AJUDA A COMPRENDRE'M EN EL PRESENT I A COMENÇAR A VIURE EL MEU FUTUR

Ningú no pot donar una explicació total de la persona. És un misteri! En tota persona humana, hi ha el que veiem i podem demostrar (constatació, ciència…); hi ha el que intuïm (vivències interiors, sentiments); hi ha el que creiem (revelació, fe…).

Lluc, en el seu evangeli (24,13-35), ens convida a reviure l'experiència dels dos deixebles que se'n tornaven al seu poble, decebuts i abatuts:
. Si ho reduïm tot al cos, la mort fa que tot s'hagi acabat (Emmaús 1).
. Però, si escoltem els nostres sentiments profunds, no podem acceptar que, malgrat les aparences del que veiem, tot s'acabi amb la mort del cos. Hi ha realitats en la persona que no poden morir. Hi ha relacions interpersonals que van més enllà de la matèria (Emmaús 2).
. Si acollim la revelació i l'experiència de Jesús: Tot pren sentit; tot se
situa. Ens fa descobrir la grandesa de la persona humana i la seva capacitat infinita de vida i d'amor, perquè està feta a imatge de Déu i està destinada a viure amb Déu, més enllà de la nostres vivències corporals, aquí a la terra (Emmaús 3).

Unes qüestions inquietants: Qui sóc? On em porta aquesta vida?

La resposta definitiva la trobem en: una "persona": Jesús!
. Jesús viu la realitat "humana" total: naixement, vida, mort, resurrecció… Nosaltres podem comprendre la primera, la segona i la tercera etapa, però, per a la quarta, necessitem que Déu mateix ens ho reveli i que nosaltres ho acceptem. Per això, la meva fe en Jesús Ressuscitat sempre és una opció personal, lliure i "raonable". Encara que no comprengui com pot ser, tinc raons per creure-hi.

. La reflexió de sant Pau en la carta als cristians de Corint: "Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat… la vostra fe és il•lusòria… els qui han mort en Crist també estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. (1Co 15, 13-20). (Pots llegir tot el capítol 15).

QUÈ DEU SER LA RESURRECCIÓ?

. Assolir la totalitat de la nostra persona desenvolupant totes les seves possibilitats. Més enllà de la nostra experiència corporal aquí a la terra i a través d'ella, intuïm i desitgem quelcom d'etern que no podem ni imaginar ni comprendre. Jesús ha vingut a dir-nos que tenim raó d'esperar-ho. Ell s'ha presentat com a "camí, veritat i vida" per als humans (Jn 14,6).
. El gran pensador Tomàs d'Aquino comenta: "Jesús és camí segons la seva humanitat, terme segons la seva divinitat"; així, Jesús és també "veritat i vida" per a l'home. "Si et preguntes on vas, uneix-te a Crist, perquè ell és la veritat a la qual desitges arribar… Si et preguntes on t'has de quedar; uneix-te a Crist, perquè ell és la vida… Uneix-te, doncs a Crist, si vols viure segur; serà impossible que et desviïs, perquè ell és el camí. Els adherits a Crist no fan marrada, sinó que van pel camí més curt. Tampoc no poden resultar defraudats, perquè Jesús ensenya la veritat i tota la veritat… I tampoc no poden ser pertorbats, perquè Crist és la vida que dóna vida, tal com diu: Jo he vingut perquè tinguin vida, i en tinguin a desdir" (Sobre l'evangeli de Joan Cap, 14 Lect. 2). De fet, la "resurrecció" ja l'anem vivint ara i aquí d'una manera permanent. Anem fent camí cap a la plenitud!

QUÈ ÉS EL CEL?

. Jesús va ser molt moderat en les explicacions i, més encara, en les descripcions. Sabia que no ho podíem entendre. Però ens demana que, des d'ara, visquem una vida de comunió amb Déu i amb els germans; això ja és vida eterna. I va fer aquesta pregària al Pare: "Que tots siguin u, com tu Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres (Jn 17,21-24).

. Joan Pau II va parlar així del cel: "En el marc de la Revelació sabem que el "cel" o la "benaurança" en què ens trobarem no és una abstracció, ni tampoc un lloc físic entre els núvols, sinó una relació viva i personal amb la Santíssima Trinitat. És l'encontre amb el Pare, que es realitza en Crist ressuscitat gràcies a la comunió de l'Esperit Sant. Cal mantenir sempre una certa sobrietat en descriure aquestes realitats últimes, ja que la seva representació sempre resulta inadequada. Avui el llenguatge personalista aconsegueix reflectir d'una manera menys impròpia la situació de felicitat i pau en què ens situarà la comunió definitiva amb Déu".

. Sant Joan escriu: "Déu ens anomena fills seus i ho som. Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és" (1Jn 3,1-2).


Josep Codina-Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona

CREURE - N. 12

…FOU CRUCIFICAT, MORT i SEPULTAT

La CREU DE JESÚS: camí de resurrecció i vida

La "creu" ens repugna

Ja fa uns anys, em vaig trobar amb una catequista que ni tan sols volia pronunciar la paraula "creu" en les seves catequesis. Li repugnava, perquè l'havia traumatitzada. És veritat que la creu evoca sofriment i mort, sovint, destrucció i desaparició. Les creus destorben i fan por.

En la seva carta als Corintis, Pau constata que el Crucificat, que ell predicava, era "escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd" (1Co 1,23).

De fet, el món és un "calvari" recobert de "creus de mort"; creus que són fruit del pecat, de la injustícia i de la infidelitat dels homes. Creus que Déu condemna i ens demana que treballem, amb totes les nostres forces, per fer-les desaparèixer. Són creus que ens haurien de repugnar. Creus de mort!

Però, entre les creus del món, hi ha hagut i hi ha UNA CREU que és font de SALVACIÓ i de VIDA ETERNA per als homes. És una "Creu" necessària pel creixement humà, expressió d'amor i de fidelitat. L'amor sempre demana esforç i sofriments per mantenir-se fidel a la persona estimada i no trair l'amor. Obligarà a compartir-ho tot i a totes les hores del dia i de la nit. La creu de la fidelitat a l'amor és exigent i costa, però és molt gratificant: fa créixer l'amor i dóna felicitat. És una creu que dóna VIDA.

JESÚS amb la seva mort va donar un sentit nou a la "creu". Gràcies a ell, la "seva creu", per als deixebles, és una crida constant a una vida basada en l'amor i la fidelitat, un amor fins a donar la vida pels qui estimem. Com ens diu ell mateix: no hi pot haver un amor més gran que aquest. Per això, Jesús va proposar, a tots els qui el vulguin seguir, que prenguin cada dia la creu de la fidelitat, que exigeix l'amor, per manifestar que estan disposats i decidits a estimar com ell, encara que sigui difícil…

Els "cristians" estem marcats amb la CREU de Jesús.

El dia del nostre Baptisme, quan vam ser acollits en la Comunitat dels deixebles de Jesús, el sacerdot, els pares i els padrins van fer el senyal de la creu en el nostre front com per dir-nos: t'acollim en la colla d'aquells que volem seguir Jesús, encara que sigui difícil; no estàs sol; tindràs l'ajuda i el suport dels membres de la Comunitat cristiana.

. En tota la vida sacramental, la presència de la Creu anirà recordant al cristià com Déu ens ha estimat i ens estima i, també, el nostre compromís de viure i estimar com Jesús, encara que sigui difícil. Mai no estarem sols per dur a terme la nostra missió de testimonis de l'amor; en tot moment tindrem la força de l'Esperit de Jesús i el suport espiritual i humà dels germans cristians.

La "Creu de Jesús" és camí de "resurrecció permanent"

. La celebració de la Vetlla Pasqual és una presa de consciència del fet que la nostra vida ha de ser un compromís de "resurrecció permanent" en i amb Jesús Ressuscitat. La lectura del text de sant Pau als Romans (Rm 6,3-11) constitueix el punt de referència indispensable per al cristià: "Pel baptisme hem estat submergits en la seva mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder del Pare, va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova… Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu .Igualment, penseu que sou morts pel que fa al pecat però viviu per a Déu en Jesucrist".

. Mentre som a la terra, viure una "resurrecció permanent" significa posar-se en un estat constant de lluita contra el mal: un esforç per eliminar de la vida tot allò que perjudica o destrueix la persona humana i que, per això, és també una ofensa a l'amor de Déu als homes, el pecat. Ens hi vam comprometre amb les promeses baptismals, que renovem a la Vetlla Pasqual.

. A la terra, mai no ens alliberarem completament del pecat, perquè som febles i, cada dia, haurem de fer front a nous reptes de fidelitat i refer les nostres actituds per a l'alliberament progressiu del mal, tant del que ens ve de fora com del que portem a dins. Serà un esforç de "conversió permanent".

. Aquest esforç de fidelitat i de conversió ens demanarà portar la nostra creu (l'esforç i la lluita). Jesús n'era ben conscient quan ens va dir: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi" (Mt 16,24). Així trobarem el camí de la Vida i de la Felicitat.

Mirar com Jesús acull i porta la seva Creu,
per aprendre a acollir i portar les nostres creus.

Els cristians hem fet l'opció de prendre Jesús com a "camí, veritat i vida"; és el nostre mestre i model. Tota la seva vida és un punt de referència; però és, sobretot, en la Passió, al Calvari i a la Resurrecció, on aprendrem la lliçó més important pel nostre comportament humà:

. Enmig dels seus sofriments físics i morals, Jesús lluita per mantenir-se fidel fins a la mort i oferir la vida per amor al Pare i als homes. Per a ell, la creu és font de salvació i de vida! Els seus adversaris decideixen com havia de morir. És víctima de l'odi, de la mentida, de les burles, del menyspreu, de la brutalitat humana… En tot moment, Jesús es manté fidel i coherent; sap que el Pare no li fallarà i que, a través d'aquella mort injusta i cruel, arribarà a la plenitud de la vida per la Resurrecció. Però, això no elimina el sofriment!

. En Jesús, admirem una persona que viu intensament cada moment de l'agonia i de la mort. El patiment és atroç: Getsemaní, el llarg procés (ple d'odi, de mentides) que acaba amb la condemna, les burles i els maltractaments, el camí del Calvari carregat amb la creu, la crucifixió, la llarga agonia, la mort… Les seves paraules ens revelen el seus sentiments íntims: por, decepció, patiment, esgotament… i, alhora, sensible i atent a les persones que participen en la seva passió i ple de confiança en el Pare: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan" (Lc 23,34); "T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís (Lc 23,43); "Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare (Jn 19,26-27); "Déu meu, Déu meu, ¿per què m'has abandonat? (Mt 27,46); "Tinc set!" (Jn 19,28); "Tot s'ha complert!" (Jn 19,30); "Pare, confio el meu alè a les vostres mans" (Lc 23,46).

. Per a Jesús, realitzar-se com a persona humana, significava viure, amb generositat i amor, totes les dimensions d'una persona fidel a la seva humanitat i a la seva missió; estava identificat amb el Projecte salvador que el Pare li havia confiat. Així, es pot presentar a tots els humans, com a "camí, veritat i vida" i ser per a tots nosaltres garantia d'una vida i d'una felicitat eternes, a la Casa del Pare. Ressuscitat, ens hi està preparant estada!

. Perquè era el Fill de Déu i un home com nosaltres, amb la seva fidelitat fins a la mort, expressa com n'és de gran l'amor salvador de Déu als homes i, també, reconcilia definitivament els homes amb Déu. Així, Jesús, amb "la seva fidelitat" (el seu amor fidel), allibera la humanitat sencera, la "salva", oferint el perdó a tots i obrint, a cada u, el camí de la vida eterna amb Déu.

Què hi feia el Pare en tot això? Per què no va intervenir per evitar aquests sofriments al seu Fill estimat?

Malgrat el "misteri" que no acabem de comprendre, tenim unes pistes:

. El Pare s'implica en la Passió i la viu en i amb el seu Fill, perquè tal com va dir Jesús a Felip: "No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?… És el Pare que estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi" (Jn 14,9-11).

. Perquè Déu havia fet els homes lliures, havia d'acceptar la decisió dels homes, quan van optar per fer desaparèixer Jesús, condemnant-lo a morir en una creu. Déu ha de respectar la llibertat de les persones i les lleis de la naturalesa.

. Els evangelis utilitzen aquesta expressió: "això va succeir, perquè s'acomplís el que deien les Escriptures". És una manera de fer veure, sobretot als jueus, que Jesús era el Messies anunciat i promès en l'Antic Testament.

. El fet que Déu conegués com reaccionarien el homes envers el seu Fill fet home, expressa el seu gran amor i la importància que tots tenim per a ell. Tot i sabent com reaccionaríem, decideix que el Fill esdevingui un home com nosaltres per salvar-nos, ensenyant-nos el camí que porta a la plenitud de la humanitat com a fills i filles de Déu. Sense ell, no ho hauríem conegut.

. La Passió és l'expressió més clara de l'amor de Déu envers els homes i de la infidelitat dels homes envers Déu. En Jesús i per Jesús, es realitza la reconciliació definitiva. Però, cada persona ha d'assumir, lliurement, aquesta reconciliació i fer-la realitat en la seva vida. Per part de Déu, ja la tenim.

. Hauríem de desterrar del nostre llenguatge les expressions que podrien fer pensar en la possibilitat que la "passió i mort del Jesús" hagués estat organitzada i desitjada pel Pare per fer-nos comprendre la gravetat del pecat, o per reparar les ofenses que els homes fan a Déu! Com si el Pare pogués exigir, com a preu de "rescat", la sang del seu Fill! Si un humà fes una cosa semblant, ens el miraríem com un monstre, que mereixeria la nostra més total reprovació i condemna. Com podríem creure en un Déu així i com el podríem estimar?

El Pare i Jesús ens han estimat com mai ningú no ha estimat!
Portant la Creu, expressem el compromís d'estimar com Jesús.

Josep Codina - Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona