Què vull dir
quan dic
que
CREC EN
DÉU?
Segons el diccionari, "creure" pot significar
.Admetre com a cert: Crec que la terra és rodona
• Admetre com a cert allò que diu algú: Crec el que ha dit…
• Tenir fe (fer confiança): Crec en ell, en ella…
• Obeir: Crec els meus pares…
• Pensar-se: Em creia que estaves malalt…
El fet de CREURE
• Creure és propi de tota persona humana. Ningú no pot viure i actuar sense "donar crèdit" à una sèrie de persones, idees i coses que li han estat "revelades". És lliure i responsable, per això ha de poder decidir.
• Creure suposa sempre un raonament personal seriós que justifica i motiva l'actitud de fe envers una persona, una cosa, una idea .
• Perquè sigui "humà" i seriós, l'acte de creure comporta conèixer el millor possible allò en què crec i acceptar-ho com a vertader.
• En front d'una persona, d'una idea o d'una cosa, he de poder dir: per què crec?, per què no crec?, per què dubto? Saber donar raó de la meva "fe", de la meva "no-fe" o del meu dubte.
• L'acte de creure no pot ser mai "irracional", però puc basar el creure en la confiança que em mereix la persona que m'ha proposat o revelat el que crec. No en tinc l'evidència, però tinc una raó per creure-ho.
Creure en una persona porta a valorar-la i estimar-la.
- La fe en una persona engendra la confiança i fa créixer l'amor.
- S'anirà produint una comunió de vida i de pensament entre els dos; cada dia se sentiran més units i identificats; s'enriquiran mútuament.
- Aquesta comunió farà que s'acceptin i augmentarà el desig de conèixer-se més i millor i de ser més fidels
- Desitjaran que aquesta vivència i la felicitat que els proporciona durin per sempre.
Uns textos del NOU TESTAMENT
• Carta als Hebreus (11,1): "Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem".
• Sant Joan (primera carta 1,1-4): Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de vida, ja que la vida s'ha manifestat: nosaltres l'hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se'ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui complerta".
La "fe cristiana"•
Té com a punt de partença la PERSONA i la REVELACIÓ de JESÚS, conegudes pel testimoniatge que ens han transmès en els Evangelis els qui van conviure amb ell.
• A l'origen de la fe cristiana sempre hi ha l'ADHESIÓ PERSONAL a la PERSONA DE JESÚS. A mesura que el coneixement esdevé més profund i va creixent l'amor, aquesta adhesió anirà implicant, cada vegada més, tota la persona i tota la vida del qui creu.
• Per això, es comprèn fàcilment que la "fe cristiana" mai no es podrà reduir a un sentiment o a unes pràctiques religioses i, menys encara, a un certificat de baptisme o a la celebració de la primera comunió o del casament a l'església.
• La fe cristiana és molt més que el coneixement i la recitació d'unes veritats apreses de memòria.
• La fe cristiana es manifesta i es viu a través d'unes relacions interpersonals basades en l'amor.
• La fe, com l'amor, és una OPCIÓ PERSONAL LLIURE que brolla d'uns coneixements, d'unes vivències i d'unes conviccions personals. Ens és fàcil de comprendre que el context familiar, religiós i social tindrà sempre una gran influència en la manera de veure, valorar i viure la fe.
• Aquesta opció personal s'ha d'anar refent i alimentant constantment.
LA FE EN DÉU AJUDA A CREURE EN L'HOME
I LA FE EN L'HOME AJUDA A CREURE EN DÉU
La "fe cristiana" suposa la "fe en la persona humana"
- Quina concepció tinc de la persona? - Què veuen els meus ulls?
- Què em diuen la intel•ligència i el meu raonament?
- Què intueixo quan m'escolto sincerament?
- Què desitjaria que fos el meu futur i el d'aquells que més estimo?
Hauríem d'aprendre a escoltar "el que som" per gosar anar més enllà del "que pensem ser" i "veiem"; saber escoltar les intuïcions del "cor": "L'essencial és invisible als ulls; només hi veiem bé amb el cor" (Saint-Exupéry: El Petit Príncep).
Més enllà de les "castanyes" i dels "panallets"
• Què volem expressar els cristians quan celebrem la Festa de TOTS-SANTS i la diada dels FIDELS DIFUNTS?
• Constatem que el camí del cementiri és el camí de tots:
però el veiem com a "final de trajecte" o com a "estació d'enllaç"?
• El MISTERI del "després de la mort":
- Genera pors… incerteses… inquietuds… evasions…
- Molts consideren que és un pas cap al gran buit; un fracàs universal al que tots ens hem de resignar.
- Jesús, en canvi, ens obre un horitzó ple de promeses… d'esperances… de somnis de vida eterna… I ho fa en nom de Déu!
- Quina ressonància té en mi: il•lusió?, utopia?, engany?, esperança?, Vida Nova?…
La RESPOSTA i la PROMESA de Déu:
• Jesús ens revela que Déu CREU en la persona i se l'ESTIMA. L'ha volguda a imatge seva: ETERNA! Vol viure amb ella per sempre!
• Jesús, revelant-nos la nostra grandesa, ens porta un missatge de "salvació": ens salva de la mort, del fracàs, de la manca de sentit, de la destrucció… ens ofereix una VIDA ETERNA d'amor, de comunió i de felicitat a la Casa del Pare! Ja l'hem començat a viure aquí a la terra.
• Ho celebrem amb la FESTA DE TOTS-SANTS: Els qui ja ens han precedit són allà i ens hi esperen i viuen en "comunió" amb nosaltres i nosaltres amb ells. Són els nostres "companys de ruta"; ens marquen el camí i ens ajuden. És el que anomenem la "Comunió dels Sants".
TRES EXPRESSIONS DE LA NOSTRA FE EN DÉU
La FE en Déu, que ens proposa l'Evangeli, implica moltes més coses que saber anunciar i afirmar unes "veritats", fer unes pregàries o rebre uns sagraments. La fe, que és font de VIDA per a la persona humana, s'adreça a tota la seva vida i és viu en cada moment de l'existència.
La fe ha de ser una "comunió d'amor" (com la dels esposos que s'estimen de debò i sempre). Aquesta comunió omple de confiança i ens fa forts. L'amor incondicional de Déu ens permet de refer la nostra "comunió amb Ell i amb els germans" sempre que la trenquem amb alguna infidelitat. És una "comunió" que ens està "salvant" constantment i ens posa en un estat permanent de "creixement humà" i de pau interior.
Podem expressar la riquesa de la "fe cristiana" dient:
• CREC EN DÉU: d'una manera raonada i conscient.
- Després d'escoltar i valorar el missatge de Jesús i de constatar la riquesa que suposa per a la vida actual i futura de la persona humana, faig un acte de Fe-Amor en Déu, que es revela per Jesús i en Jesús;
- També faig un acte de Fe en la grandesa de la persona humana, revelada i viscuda per Jesús; crec en la capacitat infinita de vida i d'amor de l'ésser humà, fill i imatge de Déu. Jesús Ressuscitat ens obre el camí de l'eternitat!
• CREC A DÉU: Faig la seva voluntat
- Perquè crec racionalment i amorosament en Déu i en la grandesa de la persona humana: assumeixo i accepto com a camí, veritat i vida per a mi, el PROJECTE DE DÉU PER A LA HUMANITAT, tal com me'l presenta i l'ha viscut Jesús Ressuscitat. Accepto fer la voluntat de Déu i l'obeeixo perquè crec que em portarà fins a la plenitud del meu ésser: la comunió total amb Déu i amb els germans.
• CREC CAP A DÉU: Oriento tota la meva vida cap a Déu.
- En aquest "cap a Déu", hi ha un impuls cap a la totalitat del que jo sóc i del que és tota persona. És una fe en creixement constant; una fe que pren el risc de creure, impulsada per l'amor i moguda pel dinamisme i els reptes de l'amor; una fe que s'expressa i es viu en el dia a dia de la vida; una fe en la que l'humà esdevé camí del diví i que el diví omple tota la capacitat de vida i d'amor de la persona humana.
LA FE EN DÉU "SALVA" LA "NOSTRA" HUMANITAT!
Josep Codina i Farrés ,Claretià
