CREURE N.13

RESSUSCITÀ! SE'N PUJÀ AL CEL! TORNARÀ!

Més enllà de la Creu i del sepulcre… LA VIDA

. Aquell diumenge de Pasqua, va passar quelcom d'estrany i misteriós!
. Acabat el repòs pasqual, de bon matí, unes dones van al sepulcre a ungir el cos Jesús. No hi és! L'han robat! Ja no els queda res d'ell! Però, uns éssers misteriosos els diuen que Jesús ha ressuscitat. (Lc 28,1-12).
. Maria plora desconsolada. Pensava que l'home, que ve a trobar-la, era l'hortolà. Els seus ulls no el reconeixen; però, el seu cor, sí, que el reconeixerà: "Maria!" Era ell, Jesús! (Jn 20,11-18)
. Els dos deixebles que tornen a casa seva, decebuts i desanimats, no es podien imaginar que aquell desconegut, que es fa company de camí, fos Jesús. Senten com les seves paraules i la seva presència els escalfa el cor i els il•lumina la intel•ligència; però, només el reconeixen quan, a taula, va beneir i partir el pa. Com al Cenacle! (Lc 24,13-35)
. Les portes del Cenacle estan tancades. A l'interior, hi regna un gran nerviosisme i una certa incredulitat. El testimoniatge de les dones ha sembrat la incertesa. De sobte, una presència humana, misteriosa. No el reconeixen; potser és un fantasma?… Però, una vegada més, la "PARAULA" i els GESTOS els revelen que és Ell! Tomàs no hi era (Jn 20,19-25)
. Vuit dies més tard. Tomàs no havia cregut el testimoniatge dels companys: "No creuré, si no li toco les ferides!…". De sobte, Jesús ressuscitat es fa present. Li diu a Tomàs: "Fica el dit en les meves ferides!". Tomàs fa una professió de fe: "Senyor meu!"… Jesús afegeix: "Feliços els qui creuran sense haver vist!"… (Jn 20,26-29).
En cada aparició es produeix una descoberta lenta i profunda. Gràcies als records del passat, esdevé una vivència que marcarà la vida.

. Quan es tracta de la resurrecció, de la vida en plenitud de la persona, els nostres ulls no ho veuen: "L'essencial és invisible als ulls, només hi veiem bé amb el cor"… Hi ha quelcom de tangible, però invisible… sento que "ell" hi és, però no el veig… Crec en Ell, RESSUSCITAT!

UN SOMNI O UNA DESCOBERTA?

LA IMATGE DE LA MARE

Fa més de 20 anys que va morir. Realment va ser una bona persona i una molt bona cristiana. Una persona que em va impressionar i marcar.

. Ara la prego, li parlo… Davant la làpida del seu nínxol, em quedo sense paraula, sense presència. Sé que ella no hi és. El sepulcre està buit. Me l'han robada? No! Pel camí de la vida, en moments de silenci, de felicitat o de dificultat, ve al meu encontre. En el fons de mi mateix, em fa sentir la seva presència misteriosa. En el meu interior, s'hi dibuixa la bondat del seu somriure, ple de vida, desbordant d'amor… No estic sol; la sento viva, present, amorosa… i crec en la seva ajuda, en la seva presència; conservo la fe que un dia em va transmetre i que ara m'ajuda a travessar l'espai buit que va deixar la seva mort. Així puc començar a descobrir i viure el misteri d'una vida i d'una comunió que no acabarà mai.

. Com quan era petit, ella m'allarga la mà i em porta per un nou camí desconegut per a mi; però, familiar per a ella. A través d'ella, del que ara viu començo a reconèixer JESÚS RESSUSCITAT i el PARE… i a prendre possessió de la meva estada definitiva, plena de misteri i, alhora, de dolçor i de felicitat. Més enllà de la creu i de la mort, crec en la Vida per sempre, perquè Ell ha ressuscitat i ha anat al cel a preparar-nos-hi una estada; ja hi ha acollit la meva mare, i el meu pare, i els avis… els ha demanat que l'ajudin a preparar-me la "meva" estada perquè tot estigui a punt quan hauré passat per la fredor i el buit de la mort, i hauré deixat les despulles ja inútils del meu cos aquí a la terra. La força de la vida nova i de l'esperit m'hauran portat a "casa meva", la casa pairal per a viure-hi, per sempre més, i compartir-hi un amor i una presència real que per ara, només intueixo i crec!

. Recordo la reflexió de la mare del meu company Xavier, mort sobtadament a l'aeroport després d'un camp de treball al Brasil amb un grup de joves. Quan la seva mare va venir a veure el seu cos exposat, em va dir: Això no és pas el meu Xavier; el meu Xavier és el que està amb Déu. Això és el cos que li ha permès de fer tant de bé aquí a la terra i ara ja no el necessita. Li estic molt agraïda perquè li ha permès d'expressar-me de tantes maneres el seu amor i la seva tendresa. Aquell dia, vaig comprendre millor què vol dir creure en la resurrecció dels morts i viure-la.

LA RESURRECCIÓ DE JESÚS M'AJUDA A COMPRENDRE'M EN EL PRESENT I A COMENÇAR A VIURE EL MEU FUTUR

Ningú no pot donar una explicació total de la persona. És un misteri! En tota persona humana, hi ha el que veiem i podem demostrar (constatació, ciència…); hi ha el que intuïm (vivències interiors, sentiments); hi ha el que creiem (revelació, fe…).

Lluc, en el seu evangeli (24,13-35), ens convida a reviure l'experiència dels dos deixebles que se'n tornaven al seu poble, decebuts i abatuts:
. Si ho reduïm tot al cos, la mort fa que tot s'hagi acabat (Emmaús 1).
. Però, si escoltem els nostres sentiments profunds, no podem acceptar que, malgrat les aparences del que veiem, tot s'acabi amb la mort del cos. Hi ha realitats en la persona que no poden morir. Hi ha relacions interpersonals que van més enllà de la matèria (Emmaús 2).
. Si acollim la revelació i l'experiència de Jesús: Tot pren sentit; tot se
situa. Ens fa descobrir la grandesa de la persona humana i la seva capacitat infinita de vida i d'amor, perquè està feta a imatge de Déu i està destinada a viure amb Déu, més enllà de la nostres vivències corporals, aquí a la terra (Emmaús 3).

Unes qüestions inquietants: Qui sóc? On em porta aquesta vida?

La resposta definitiva la trobem en: una "persona": Jesús!
. Jesús viu la realitat "humana" total: naixement, vida, mort, resurrecció… Nosaltres podem comprendre la primera, la segona i la tercera etapa, però, per a la quarta, necessitem que Déu mateix ens ho reveli i que nosaltres ho acceptem. Per això, la meva fe en Jesús Ressuscitat sempre és una opció personal, lliure i "raonable". Encara que no comprengui com pot ser, tinc raons per creure-hi.

. La reflexió de sant Pau en la carta als cristians de Corint: "Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat… la vostra fe és il•lusòria… els qui han mort en Crist també estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. (1Co 15, 13-20). (Pots llegir tot el capítol 15).

QUÈ DEU SER LA RESURRECCIÓ?

. Assolir la totalitat de la nostra persona desenvolupant totes les seves possibilitats. Més enllà de la nostra experiència corporal aquí a la terra i a través d'ella, intuïm i desitgem quelcom d'etern que no podem ni imaginar ni comprendre. Jesús ha vingut a dir-nos que tenim raó d'esperar-ho. Ell s'ha presentat com a "camí, veritat i vida" per als humans (Jn 14,6).
. El gran pensador Tomàs d'Aquino comenta: "Jesús és camí segons la seva humanitat, terme segons la seva divinitat"; així, Jesús és també "veritat i vida" per a l'home. "Si et preguntes on vas, uneix-te a Crist, perquè ell és la veritat a la qual desitges arribar… Si et preguntes on t'has de quedar; uneix-te a Crist, perquè ell és la vida… Uneix-te, doncs a Crist, si vols viure segur; serà impossible que et desviïs, perquè ell és el camí. Els adherits a Crist no fan marrada, sinó que van pel camí més curt. Tampoc no poden resultar defraudats, perquè Jesús ensenya la veritat i tota la veritat… I tampoc no poden ser pertorbats, perquè Crist és la vida que dóna vida, tal com diu: Jo he vingut perquè tinguin vida, i en tinguin a desdir" (Sobre l'evangeli de Joan Cap, 14 Lect. 2). De fet, la "resurrecció" ja l'anem vivint ara i aquí d'una manera permanent. Anem fent camí cap a la plenitud!

QUÈ ÉS EL CEL?

. Jesús va ser molt moderat en les explicacions i, més encara, en les descripcions. Sabia que no ho podíem entendre. Però ens demana que, des d'ara, visquem una vida de comunió amb Déu i amb els germans; això ja és vida eterna. I va fer aquesta pregària al Pare: "Que tots siguin u, com tu Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres (Jn 17,21-24).

. Joan Pau II va parlar així del cel: "En el marc de la Revelació sabem que el "cel" o la "benaurança" en què ens trobarem no és una abstracció, ni tampoc un lloc físic entre els núvols, sinó una relació viva i personal amb la Santíssima Trinitat. És l'encontre amb el Pare, que es realitza en Crist ressuscitat gràcies a la comunió de l'Esperit Sant. Cal mantenir sempre una certa sobrietat en descriure aquestes realitats últimes, ja que la seva representació sempre resulta inadequada. Avui el llenguatge personalista aconsegueix reflectir d'una manera menys impròpia la situació de felicitat i pau en què ens situarà la comunió definitiva amb Déu".

. Sant Joan escriu: "Déu ens anomena fills seus i ho som. Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és" (1Jn 3,1-2).


Josep Codina-Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona

CREURE - N. 12

…FOU CRUCIFICAT, MORT i SEPULTAT

La CREU DE JESÚS: camí de resurrecció i vida

La "creu" ens repugna

Ja fa uns anys, em vaig trobar amb una catequista que ni tan sols volia pronunciar la paraula "creu" en les seves catequesis. Li repugnava, perquè l'havia traumatitzada. És veritat que la creu evoca sofriment i mort, sovint, destrucció i desaparició. Les creus destorben i fan por.

En la seva carta als Corintis, Pau constata que el Crucificat, que ell predicava, era "escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd" (1Co 1,23).

De fet, el món és un "calvari" recobert de "creus de mort"; creus que són fruit del pecat, de la injustícia i de la infidelitat dels homes. Creus que Déu condemna i ens demana que treballem, amb totes les nostres forces, per fer-les desaparèixer. Són creus que ens haurien de repugnar. Creus de mort!

Però, entre les creus del món, hi ha hagut i hi ha UNA CREU que és font de SALVACIÓ i de VIDA ETERNA per als homes. És una "Creu" necessària pel creixement humà, expressió d'amor i de fidelitat. L'amor sempre demana esforç i sofriments per mantenir-se fidel a la persona estimada i no trair l'amor. Obligarà a compartir-ho tot i a totes les hores del dia i de la nit. La creu de la fidelitat a l'amor és exigent i costa, però és molt gratificant: fa créixer l'amor i dóna felicitat. És una creu que dóna VIDA.

JESÚS amb la seva mort va donar un sentit nou a la "creu". Gràcies a ell, la "seva creu", per als deixebles, és una crida constant a una vida basada en l'amor i la fidelitat, un amor fins a donar la vida pels qui estimem. Com ens diu ell mateix: no hi pot haver un amor més gran que aquest. Per això, Jesús va proposar, a tots els qui el vulguin seguir, que prenguin cada dia la creu de la fidelitat, que exigeix l'amor, per manifestar que estan disposats i decidits a estimar com ell, encara que sigui difícil…

Els "cristians" estem marcats amb la CREU de Jesús.

El dia del nostre Baptisme, quan vam ser acollits en la Comunitat dels deixebles de Jesús, el sacerdot, els pares i els padrins van fer el senyal de la creu en el nostre front com per dir-nos: t'acollim en la colla d'aquells que volem seguir Jesús, encara que sigui difícil; no estàs sol; tindràs l'ajuda i el suport dels membres de la Comunitat cristiana.

. En tota la vida sacramental, la presència de la Creu anirà recordant al cristià com Déu ens ha estimat i ens estima i, també, el nostre compromís de viure i estimar com Jesús, encara que sigui difícil. Mai no estarem sols per dur a terme la nostra missió de testimonis de l'amor; en tot moment tindrem la força de l'Esperit de Jesús i el suport espiritual i humà dels germans cristians.

La "Creu de Jesús" és camí de "resurrecció permanent"

. La celebració de la Vetlla Pasqual és una presa de consciència del fet que la nostra vida ha de ser un compromís de "resurrecció permanent" en i amb Jesús Ressuscitat. La lectura del text de sant Pau als Romans (Rm 6,3-11) constitueix el punt de referència indispensable per al cristià: "Pel baptisme hem estat submergits en la seva mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder del Pare, va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova… Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu .Igualment, penseu que sou morts pel que fa al pecat però viviu per a Déu en Jesucrist".

. Mentre som a la terra, viure una "resurrecció permanent" significa posar-se en un estat constant de lluita contra el mal: un esforç per eliminar de la vida tot allò que perjudica o destrueix la persona humana i que, per això, és també una ofensa a l'amor de Déu als homes, el pecat. Ens hi vam comprometre amb les promeses baptismals, que renovem a la Vetlla Pasqual.

. A la terra, mai no ens alliberarem completament del pecat, perquè som febles i, cada dia, haurem de fer front a nous reptes de fidelitat i refer les nostres actituds per a l'alliberament progressiu del mal, tant del que ens ve de fora com del que portem a dins. Serà un esforç de "conversió permanent".

. Aquest esforç de fidelitat i de conversió ens demanarà portar la nostra creu (l'esforç i la lluita). Jesús n'era ben conscient quan ens va dir: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi" (Mt 16,24). Així trobarem el camí de la Vida i de la Felicitat.

Mirar com Jesús acull i porta la seva Creu,
per aprendre a acollir i portar les nostres creus.

Els cristians hem fet l'opció de prendre Jesús com a "camí, veritat i vida"; és el nostre mestre i model. Tota la seva vida és un punt de referència; però és, sobretot, en la Passió, al Calvari i a la Resurrecció, on aprendrem la lliçó més important pel nostre comportament humà:

. Enmig dels seus sofriments físics i morals, Jesús lluita per mantenir-se fidel fins a la mort i oferir la vida per amor al Pare i als homes. Per a ell, la creu és font de salvació i de vida! Els seus adversaris decideixen com havia de morir. És víctima de l'odi, de la mentida, de les burles, del menyspreu, de la brutalitat humana… En tot moment, Jesús es manté fidel i coherent; sap que el Pare no li fallarà i que, a través d'aquella mort injusta i cruel, arribarà a la plenitud de la vida per la Resurrecció. Però, això no elimina el sofriment!

. En Jesús, admirem una persona que viu intensament cada moment de l'agonia i de la mort. El patiment és atroç: Getsemaní, el llarg procés (ple d'odi, de mentides) que acaba amb la condemna, les burles i els maltractaments, el camí del Calvari carregat amb la creu, la crucifixió, la llarga agonia, la mort… Les seves paraules ens revelen el seus sentiments íntims: por, decepció, patiment, esgotament… i, alhora, sensible i atent a les persones que participen en la seva passió i ple de confiança en el Pare: "Pare, perdona'ls, que no saben el que fan" (Lc 23,34); "T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís (Lc 23,43); "Dona, aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare (Jn 19,26-27); "Déu meu, Déu meu, ¿per què m'has abandonat? (Mt 27,46); "Tinc set!" (Jn 19,28); "Tot s'ha complert!" (Jn 19,30); "Pare, confio el meu alè a les vostres mans" (Lc 23,46).

. Per a Jesús, realitzar-se com a persona humana, significava viure, amb generositat i amor, totes les dimensions d'una persona fidel a la seva humanitat i a la seva missió; estava identificat amb el Projecte salvador que el Pare li havia confiat. Així, es pot presentar a tots els humans, com a "camí, veritat i vida" i ser per a tots nosaltres garantia d'una vida i d'una felicitat eternes, a la Casa del Pare. Ressuscitat, ens hi està preparant estada!

. Perquè era el Fill de Déu i un home com nosaltres, amb la seva fidelitat fins a la mort, expressa com n'és de gran l'amor salvador de Déu als homes i, també, reconcilia definitivament els homes amb Déu. Així, Jesús, amb "la seva fidelitat" (el seu amor fidel), allibera la humanitat sencera, la "salva", oferint el perdó a tots i obrint, a cada u, el camí de la vida eterna amb Déu.

Què hi feia el Pare en tot això? Per què no va intervenir per evitar aquests sofriments al seu Fill estimat?

Malgrat el "misteri" que no acabem de comprendre, tenim unes pistes:

. El Pare s'implica en la Passió i la viu en i amb el seu Fill, perquè tal com va dir Jesús a Felip: "No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?… És el Pare que estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi" (Jn 14,9-11).

. Perquè Déu havia fet els homes lliures, havia d'acceptar la decisió dels homes, quan van optar per fer desaparèixer Jesús, condemnant-lo a morir en una creu. Déu ha de respectar la llibertat de les persones i les lleis de la naturalesa.

. Els evangelis utilitzen aquesta expressió: "això va succeir, perquè s'acomplís el que deien les Escriptures". És una manera de fer veure, sobretot als jueus, que Jesús era el Messies anunciat i promès en l'Antic Testament.

. El fet que Déu conegués com reaccionarien el homes envers el seu Fill fet home, expressa el seu gran amor i la importància que tots tenim per a ell. Tot i sabent com reaccionaríem, decideix que el Fill esdevingui un home com nosaltres per salvar-nos, ensenyant-nos el camí que porta a la plenitud de la humanitat com a fills i filles de Déu. Sense ell, no ho hauríem conegut.

. La Passió és l'expressió més clara de l'amor de Déu envers els homes i de la infidelitat dels homes envers Déu. En Jesús i per Jesús, es realitza la reconciliació definitiva. Però, cada persona ha d'assumir, lliurement, aquesta reconciliació i fer-la realitat en la seva vida. Per part de Déu, ja la tenim.

. Hauríem de desterrar del nostre llenguatge les expressions que podrien fer pensar en la possibilitat que la "passió i mort del Jesús" hagués estat organitzada i desitjada pel Pare per fer-nos comprendre la gravetat del pecat, o per reparar les ofenses que els homes fan a Déu! Com si el Pare pogués exigir, com a preu de "rescat", la sang del seu Fill! Si un humà fes una cosa semblant, ens el miraríem com un monstre, que mereixeria la nostra més total reprovació i condemna. Com podríem creure en un Déu així i com el podríem estimar?

El Pare i Jesús ens han estimat com mai ningú no ha estimat!
Portant la Creu, expressem el compromís d'estimar com Jesús.

Josep Codina - Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona

ORACIÓ APOSTÒLICA DE SANT ANTONI MARIA CLARET

Senyor i Pare meu!

que et conegui

i et faci conèixre;

que t'estimi

i et faci estimar;

que et serveixi

i et faci servir;

que et lloi

i et faci lloar; per totes les criatures

( Autobiografia, n 233)

CREURE-5

CREURE en l'ESPERIT SANT
presència viva de Déu en nosaltres i en el món

Ens endinsem en el misteri de Déu-comunió d'Amor

Només Jesús ens pot parlar de Déu com cal. A través del que ha dit, ens adonem que Déu és un misteri que ultrapassa les nostres capacitats de comprensió. Jesús parla d'un Déu trinitari -Pare, Fill i Esperit Sant- que és un misteri de comunió. Són com tres manifestacions de la grandesa de Déu i de la seva plenitud de Vida i d'Amor. Jesús, el Fill fet home com nosaltres, ha intentat fer-nos comprendre una mica la realitat de Déu; però, davant les limitacions del nostre coneixement i de les nostres vivències, s'ha limitat a dir-nos que Déu és Amor: vol compartir amb nosaltres el que és i el que viu, ens ha fet a imatge seva, ens ha adoptat com a fills i ens dóna el seu Esperit.

La imatge del Déu Trinitari ens revela un Déu-Amor, donat i compartit. Aquest amor, constitutiu de la Trinitat, es comunica constantment a cada un dels éssers humans, creats a imatge seva. Aquesta presència amorosa i activa de Déu, que es dóna a les seves criatures, es personifica en l'Esperit Sant.

Jesús ha posat l'exemple de la família per apropar-nos al misteri del Déu-Únic que és Pare, Fill i Esperit Sant. Les imatges "pare" i "fill" són força clares. En canvi, la imatge de l'Esperit ens resulta molt vaporosa i imprecisa.

Potser podríem dir que, així com la relació entre els pares i els fills es viu i s'expressa en allò que anomenem "l'esperit de família" (una manera de viure que es tradueix en un amor molt profund i constant entre tots i en tots), l'Esperit Sant personifica la comunió que existeix entre el Pare i el Fill i també entre el Pare, el Fill i tots els altres membres de la "Família" de Déu, els homes i dones de tots els temps. Tots i totes tenim aquesta vida de Déu, "l'Esperit de Déu".
Qui és i què fa l'Esperit Sant?

. En un curs sobre la Fe, vaig obrir un diàleg amb els participants per saber com veien l'Esperit Sant. Em va cridar l'atenció la resposta d'un pagès, sense massa estudis, però amb una fe reflexionada i assumida. Ens va dir: "Jo m'imagino l'Esperit Sant com el Bon Déu en llibertat". Quina manera més humana i més plàstica d'expressar el que Jesús volia fer comprendre a Nicodem: Com el vent, l'Esperit bufa allà on vol (Jn 3,8). Tant la Bíblia com la litúrgia, quan volen parlar de l'Esperit Sant, utilitzen imatges molt expressives i dinàmiques de la naturalesa. En podem ressaltar cinc:
- Alè: L'alè està vinculat a la vida; és una manifestació de la vida que hi ha en nosaltres i que surt a l'exterior. L'Esperit Sant és la força de vida que surt de Déu i vivifica: "Quan envieu el vostre alè, reneix la creació i renoveu la vida sobre la terra" (Salm 104,30).
- Vent, ventada: Arriba amb suavitat de brisa o amb força. És subtil i no es veu. Ho penetra tot, refresca, neteja. En la narració de la Pentecosta (Fets 2,1-13), la "ventada violenta" recorda la que es va produir dalt la muntanya, quan Déu va donar el Codi de l'Aliança a Moïsès.
- Foc: Les llengües de foc, que es posen sobre cada un dels apòstols el dia de la Pentecosta, són com el foc abrusador que envaeix els cors i els comunica la força i l'energia de l'amor per esdevenir testimonis agosarats de Jesús i de l'Evangeli. Fins a la mort!
- Llum: La llum ens permet de veure-hi clar i conèixer amb exactitud les coses. Jesús va prometre l'Esperit Sant als apòstols perquè els ajudés a conèixer i comprendre la Bona Nova que havien rebut i que havien d'anunciar fidelment a tots els pobles.
- Aigua: Dóna vida i purifica. L'aigua és un element essencial per als éssers vius. L'aigua penetra i amara de vida tot l'ésser. També l'Esperit Sant ens comunica constantment i d'una manera sempre renovellada la vida de Déu; ens fa fills i filles de Déu. L'Esperit Sant ens dóna la vitalitat de l'amor que, ens permet de viure com a fills de Déu i produir fruits abundants de vida eterna.

. L'Esperit Sant és la presència amorosa i activa de Déu en nosaltres i en el món; ens impulsa a estimar i viure com Déu i en Déu.
. L'Esperit Sant és el millor regal que ens han fet i ens fan el Pare i el Fill. Completa i va fent eficaç l'obra de la creació i de la redempció.

L'Esperit Sant en la vida de Jesús i de l'Església

. Jesús és conscient de la presència de l'Esperit en la realització de la seva missió: "L'Esperit reposa sobre m'heu… m'ha ungit… m'ha enviat (Lc 4,18).
. L'Esperit Sant fa possible l'Encarnació (Lc 1,35-37)
. L'Esperit Sant baixa sobre Jesús en el baptisme (Lc 2,21).
. L'Esperit Sant el condueix al desert (Lc 4,1-2). (Inici de la missió).
. L'Esperit Sant acompanya Jesús en la seva missió: "Jesús, ple del poder de l'Esperit Sant, se'n tornà a Galilea (Lc 4,14).

Jesús promet l'Esperit Sant als seus deixebles

. Us convé que me'n vagi, perquè si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré (Jn 16,7)
. Quan vingui l'Esperit de veritat us conduirà a la veritat sencera (Jn 16,13).
. Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats (Jn 20,22).
. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant (Mt 28,19).

. L'Esperit Sant present en l'Església
. L'Església neix de la Pentecosta (llegiu: Fets dels Apòstols 2,1-26).
. A la missa, abans de la consagració, demanem al Pare que enviï l'Esperit
Sant sobre el pa i el vi perquè es converteixin per a nosaltres en el Cos i la
Sang de Jesús. Una rol semblant al que va tenir en l'Encarnació.
. Els cristians, portats per l'Esperit, viuen units per l'amor (Fets 2,42-47).
. Els "carismes" són gràcies particulars que dóna l'Esperit Sant per al bé de la
comunitat; manifesten, d'una manera sensible, la seva presència i la seva
acció (1Co 12 i 13).
. L'Esperit Sant no realitza només la "unitat" de l'Església, sinó que suscita
també la diversitat, concedint una gran varietat de dons i de carismes als
fidels i a les esglésies particulars (Concili Vaticà II: LG. 13)
. Gràcies a l'Esperit Sant, l'Església es renova constantment i viu al ritme de
la humanitat, on es va fent realitat la Història de la Salvació.

L'Esperit Sant, presència amorosa de Déu en les persones
. La persona humana ha estat creada per l'amor i per viure la "comunió-
d'amor" amb Déu i amb els altres. Per això només trobarà la pau i l'equilibri
en l'amor. Sant Pau diu que els fruits de la presència de l'Esperit Sant en les
persones són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat,
dolcesa i domini d'un mateix (Ga 5,22-23).

Esperit, ¿què dius a les nostres Esglésies?

És la pregunta-clau que es van fer els bisbes de la 8 diòcesis catalanes a l'inici del Concili Provincial Tarraconense de 1995. L'Església de Jesús, perquè va néixer de la Pentecosta, ha de ser sempre l'Església de l'Esperit. Una Església agosarada i valenta, sempre en moviment cap a fora per donar a la Bona Nova de Jesús els accents que puguin ser compresos pels qui la reben; ja que només així podrà ser una Bona Nova actual i eficaç. L'Esperit Sant és expressió de l'eterna vitalitat del Déu Creador i Salvador. L'Església de la Pentecosta mai no podrà convertir-se en un museu o en un record del passat. Portada per l'Esperit Sant, ha de ser una església nòmada que recorre els camins sempre inèdits de la humanitat. Per ser fidel a la seva missió l'Església ha de ser el Poble de Déu en marxa, que camina esperançat, porta pau, comunió i solidaritat, i comunica, en tot moment i en totes les circumstàncies, la força creadora i salvadora de Déu a tots els humans. Així farà "creïble" la promesa de Jesús: "Jo estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món". Recollim aqesta reflexió del bisbe Hazim d'Upsala:

Sense l'Esperit Sant Amb l'Esperit Sant

Déu queda molt llunyà Tot l'univers ressuscita i gemega
amb dolors d'infantament del Regne.

El Crist és una figura del passat El Crist ressuscitat es fa present.

L'Església és una mera organització L'Església esdevé comunió trinitària.

L'autoritat és un poder. L'autoritat és un servei alliberador.

La missió és una propaganda. La missió és una Pentecosta.

El culte és un recordatori. La litúrgia és memorial i anticipació.

L'actuar cristià, una moral d'esclau. L'actuar cristià és cada vegada més diví.

Josep Codina i Farrés, Claretià - Girona

CREURE-4

CREURE en el DÉU
que ens ha revelat Jesús

Els humans no podem conèixer Déu si no SE'NS REVELA

. Déu és el transcendent, el que està més enllà de les "nostres realitats":
- El podem intuir, pressentir. Estem fets a imatge seva (Gn 1,27)! El que existeix és obra del seu amor… (Saviesa 13,1-9; Romans 1,20-28).
- Si Déu no se'ns revela, fàcilment ens "fabriquem" divinitats a partir de les nostres intuïcions i de les realitats que coneixem.
- Jesús ens diu que: "Ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar (Mt 11,27).

JESÚS, el FILL, s'ha fet HOME i ens pot "REVELAR" DÉU.

Jesús n'era conscient: "Només ha vist el Pare el qui ve de Déu. Aquest sí que l'ha vist (Jn 6,46). Jo dic allò que he vist estant amb el Pare" (Jn 8,38).

La Bíblia ens fa veure com, des del començament, Déu ha anat "fet camí" amb la humanitat i s'ha implicat en la seva història. Perquè la seva presència pogués ser eficaç i respectuosa de la llibertat i de la responsabilitat de la persona humana, ha proposat a la humanitat pactar una "ALIANÇA": Déu es compromet amb l'home amb tot el que és i té, tot respectant l'home tal com és. L'home promet fidelitat a Déu i es compromet a treballar en la realització del seu Projecte salvador per a la humanitat, observant el que Déu li proposa. Així, l'home sempre serà lliure i responsable de les seves decisions i accions i, alhora, podrà comptar amb l'amor i l'ajuda de Déu. Els homes es cansaran i sovint seran infidels; Déu, en canvi, sempre es mantindrà fidel i disposat a refer l'Aliança trencada. La "Història de la Salvació" ens permet de constatar-ho.

El punt culminant d'aquesta Història és l'encarnació del Fill de Déu en la nostra realitat humà. La presència de Jesús entre nosaltres marca un abans Antiga Aliança) i un després (Aliança nova i eterna). Déu és fa home perquè els homes puguem ser membres de la seva família.
JESÚS, el Fill de Déu fet HOME, inaugura la NOVA ALIANÇA

La unió-comunió entre Déu i la humanitat es realitza plenament en la Persona de Jesús: DÉU esdevé home sense deixar de ser Déu, i l'HOME, per voler i gràcia de Déu, esdevé FILL de Déu per adopció, amb tots els drets i deures d'una vertadera adopció. En Jesús i per Jesús, som introduïts en la "família trinitària": un de la nostra raça, home com nosaltres, és la Segona Persona de la Trinitat. Jesús ens parla de "l'ALIANÇA NOVA I ETERNA". El nostre destí és viure per sempre en la plenitud de vida i d'amor amb Déu. Serà la "salvació total i definitiva" de la "nostra persona"; haurem assolit la plena realització del nostre ésser, d'una manera lliure i responsable.

JESÚS ens fa conèixer Déu amb un LLENGUATGE HUMÀ

Joan comença el seu evangeli presentant Jesús com "LA PARAULA" -el Verb, expressió perfecta de Déu- feta home. Per això, el qui "acull" JESÚS esdevé "fill de Déu"… neix de Déu (Jn 1,1-14).

Déu ja no es podia fer més proper ni més solidari dels homes. Malgrat això, en Déu sempre hi haurà un cert misteri per als homes. És el "Transcendent", aquell que els homes no podem abastar ni conèixer aquí a la terra, si no és a través de les "nostres realitats humanes"; els humans som uns ésser creats, doncs limitats, i vivim en un estat de creixement tant intel·lectual com afectiu.

Jesús -Déu i home- a través de la "seva humanitat" -paraula i vida- ens pot fer conèixer Déu, però només en la mesura en què som capaços de comprendre'l. Sempre serà amb un llenguatge analògic i per aproximació. Jesús utilitza les paràboles i l'expressió "és com". Ens revela tot allò que podem comprendre sobre Déu i sobre la vida dels homes amb Déu: "Vosaltres sou el meus amics, perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare" (Jn15,14); i afageix: "Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà a la veritat sencera" (Jn16,12-13).

La comunió d'amor amb Déu farà que l'Esperit de Déu ens vagi ajudant a comprendre i a estimar Déu una mica més cada dia, fins que siguem a la Casa del Pare, on veurem Déu tal com és. És significativa l'expressió de Sant Joan: "Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és" (1Jn 3,2).

QUÈ ENS DIU JESÚS SOBRE DÉU?

Jesús, el Fill de Déu, és un home que viu i parla com un home, per això el podem comprendre i seguir. Quan ens parla del Pare, ho fa sempre a partir de la relació que Déu té amb els homes. La "Bona Nova" que ens anuncia es fonamenta sobre dos punts "Déu és Amor" i "Déu vol que tots els seus fills i filles arribin a Casa seva, que se salvin".

JESÚS ens diu que Déu és el SEU PARE i el NOSTRE PARE

Tots els humans som "fills en el FILL!"; tant si som creients com si no ho som; tant els qui hem conegut Jesús com els qui no l'han conegut. Uns hem tingut la sort de poder-ne ser conscients; d'altres, no. Però tots som germans i estem destinats a viure junts a la Casa del Pare per sempre. Sabem que, en Jesús, som fills per "adopció". I, com diu sant Pau: "si som fills, també som hereus amb Crist" (Rm 8,17).

JESÚS ens diu que DÉU ÉS AMOR i ens crida a estimar

Joan, el deixeble que millor va copsar el pensament de Jesús, escrivint als primers cristians els diu: "Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu,i Déu està en ell…" (1Jn 4,16-18). Estimeu-vos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor" (1Jn 4,7). Jesús demana als seus seguidors que siguin perfectes com ho és el Pare del cel (Mt 5,48); que estimin els seus enemics i preguin pels qui els persegueixen, així, seran fills del nostre Pare celestial" (Mt 5,44-45).

JESÚS diu que Déu, el nostre Pare, vol que TOTS SE SALVIN

Perquè Déu ens estima com el millor dels pares i la millor de les mares, i perquè coneix tot el que podem ser i viure, mai no es podrà resignar a la mediocritat i, menys encara, a la destrucció dels seus fills. Sap que la persona humana només trobarà la seva plena realització -estarà definitivament salvada- quan arribi a ser semblant a Déu i visqui una vida d'amor i felicitat amb Ell i amb els germans i germanes, per sempre, al cel.

La frase-clau, que resumeix el pensament de Jesús, la va dir un vespre a Nicodem: "Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell"(Jn 3,16-17).

Jesús afirma que l'alegria de Déu és immensa quan un "fill seu" que s'estava "perdent" (fent-se malbé!), torna a una vida de comunió i d'amor amb el Pare i amb els germans. En la paràbola del "fill pròdig" (nosaltres) i del "pare bo" (Déu), el pare li diu al germà gran: "Calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i l'hem retrobat" (Lc 15,32). També va dir: "En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten conversió" (Lc 15,7)

Per conèixer Déu, cal mirar els sentiments i les actituds de Jesús

Quan Felip demana a Jesús que els mostri el Pare, Jesús té aquesta resposta contundent: "Felip, encara no em coneixeu? Qui m'ha vist ha vist el Pare" (14,9). A través de Jesús, podem conèixer el Pare.

Analitzant la persona de Jesús en els evangelis, hi descobrim un home amb una personalitat forta i una capacitat extraordinària per viure amb fidelitat i amor les diferents situacions; un home molt moderat i equilibrat i, alhora, sociable i alegre; sabia què volia i parlava amb autoritat; la gent deia que tot ho feia bé i que era capaç d'ajudar tothom a alliberar-se del mal; era comprensiu i exigent perquè coneixia bé les persones i sempre buscava el que més les podia ajudar; sensible i tendre; sincer i autèntic; buscava sempre la veritat; sabia estar en el seu lloc i era fidel a la seva missió fins a donar la pròpia vida. Jesús era un home que tenia amics íntims i estimava tothom; inspirava confiança i donava seguretat; era fidel i seguia sempre el que li exigia un amor autèntic, que el portava a estar sempre al servei dels altres i a ajudar tothom a ser unes persones que visquessin, des d'ara, com a fills i filles estimades de Déu.

Que lluny estem d'aquelles imatges tan desencertades que els homes ens hem fet de Déu i que, molt sovint, han estat un obstacle perquè les persones s'apropessin al Déu-Amor i Pare, revelat per Jesús. Mes aviat ens porten a veure un Déu llunyà, jutge intransigent al servei de la Llei, que condemna i fa pagar fins a l'últim deute, oblidant, així, que la justícia de Déu és la de l'amor d'un Pare-mare, que és amor i que no vol que cap dels seus fills i filles es condemni. Però, tampoc no és el pare bonàs que s'ho empassa tot i que es deixa guanyar per uns gestos o unes pregàries sense compromís, que, de fet, no fan més que anar deteriorant i destruint les persones. Déu està sempre al servei del creixement total de la persona, feta a imatge seva. És el nostre Pare i és Amor!

Josep Codina i Farrés , Claretià - Girona

CREURE-3

• CREURE EN
• JESUCRIST

un home que "es revela"

Fill de Déu.

• Una pregunta que es mereix una reposta personal
  Va passar al nord de la Galilea, aquest racó de terra on tot va començar.
  Era un moment distès i íntim de Jesús amb els seus amics. De sobte, Jesús els fa una doble pregunta:
  • "Qui diu la gent que sóc?". La resposta és fàcil i no compromet ningú.
  • "I per a vosaltres qui sóc?". La resposta és més difícil i comprometadora.
  
  Com que la Fe no és mai una realitat estàtica, sinó una vida que es viu en una relació interpersonal, sempre s'haurà d'anar posant al dia com tota relació d'amor entre dues persones. Es posa al dia o es va morint.
  
  El centre i el motor de la nostra fe no són pas unes veritats ni unes pràctiques, sinó LA PERSONA de Jesús i, a través d'ell, amb EL PARE i l'ESPERIT SANT. L'element essencial sempre serà L'AMOR.
  
  La resposta de Pere qüestiona la nostra resposta
  
  Què li puc respondre a Jesús quan em pregunta a mi personalment: "Qui sóc JO per a TU?". Hi ha una relació directe entre el JO i el TU, entre JESÚS i la MEVA PERSONA. De la resposta que li donaré, en dependrà la meva relació amb ell. Ell s'hi implica personalment i jo també m'hi he s'implicar. És el que va fer Pere. La seva resposta ens qüestiona.
  
  DÉU ENS PARLA DEL MISTERI DE L'HOME
  
  Per conèixer i comprendre la persona humana des de la Fe, hem d'escoltar el que Déu mateix ens ha dit. En la Bíblia, sobretot en l'Evangeli, trobarem la clau de lectura i d'interpretació per a la nostra reflexió sobre la persona.
  
  Una actitud de Déu coherent i respectuosa
  
  • En les primeres pàgines de la Bíblia, se'ns diu que Déu "va crear l'home a imatge seva" (Gn 1,27). Això ens permet afirmar que la persona humana té una capacitat infinita de Vida i d'Amor i que la seva mesura és el mateix Déu. Per això, troba la seva plena realització en Déu.
  
  • Déu col•loca l'home al cim de la creació. El fa responsable de tot el que existeix i li demana que ho faci fructificar i se'n serveixi: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la" (Gn 1,28).
  
  • Déu no abandona mai la humanitat. La va conduint amb molt de respecte i implicant els homes en un procés de creixement i d'alliberament. El punt culminant és l'Aliança, el pacte que Déu fa amb Moisès i amb el seu Poble, al Sinaí: Déu els ofereix la seva ajuda i es compromet a no abandonar-los mai; el Poble es compromet a posar la seva confiança en Déu i a seguir fidelment el camí que li proposa. De fet, l'Aliança és la manera més humana i més divina de respectar la llibertat i la responsabilitat de l'home i la sobirania de Déu, el Creador. La iniciativa ve de Déu, la realització implica Déu i l'home.Esdevenen solidaris d'un mateix Projecte d'humanitat (Èxode 19-24).
  
  • Per ajudar els homes a viure una vida humana equilibrada, Déu dóna una Llei, un codi bàsic de conducta, condensat en els deu manaments (Dt 5,1-22). Tot al llarg de la Història de la Salvació (el camí que els homes i Déu van fent junts), hi ha persones que han tingut una missió especial: en nom de Déu, han denunciat i corregit les infidelitats dels homes i han fet una crida a la "conversió" per tornar a emprendre el camí de la fidelitat a l'Aliança. Cal destacar la importància dels "Profetes". Així, mantenen el Poble de Déu en un camí d'esperança i de salvació.
  
  • Aquesta llarga "història de la Salvació", fins a la vinguda de Jesús, és el que anomenem "l'Antiga Aliança". La tenim escrita en l'Antic Testament. És una llarga preparació per acollir la Nova Aliança.
  
  L'HOME, PUNT DE TROBADA AMB DÉU
  
  El fet que ens permet comprendre millor la grandesa de la persona humana és que el Fill de Déu s'hagi fet home com nosaltres. És l'inici de la NOVA ALIANÇA. La Segona Persona de la Trinitat, pot esdevenir home sense deixar de ser Déu. La nostra humanitat pot acollir Déu!
  
  En aquesta Nova Aliança, Déu continua respectant l'home i, per dur-la a terme, demana el consentiment i la col•laboració de la humanitat. Maria, la noia senzilla de Natzaret, és la persona escollida per dir SÍ a l'oferta de Déu, en nom de tota la humanitat. En ella i per ella, el Fill de Déu es fa home i, en ell i per ell, tots els homes som fills i filles de Déu.
  
  Aquesta ALIANÇA NOVA I ETERNA ja no consisteix en un pacte de fidelitat a una Llei o a uns preceptes, sinó en la vivència d'una comunió d'amor fidel entre Déu i l'home per sempre. L'Aliança es realitza plenament en Jesús i per Jesús -Déu i home!-. Els homes estem emparentats amb Déu, som fills i hereus de Déu. Un de la nostra raça és la Segona Persona de la Trinitat. Jesús podrà dir: "Pare, que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo amb tu. Que també ells estiguin amb nosaltres" (Jn 17,21). Per ajudar-nos a anar-ho fent realitat, Jesús i el Pare ens donen el seu Esperit Sant.
  
  En el Nou Testament, llegim: "Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-nos germans (He 2,11). "Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!… Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és" (1Jn 3,1-2). "Si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist" (Rm 8,17). És bo que recordem també les paraules de Jesús als apòstols: "Que els vostres cors s'asserenin…A casa el meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic" (Jn 15,1-3).
  
  Jesús associa els homes a la seva missió i els demana que facin arribar la Bona Nova de l'Evangeli arreu del món. Déu, per a la realització dels seu Projecte, sempre ha comptat amb la implicació lliure i responsable dels homes. Així ens ajuda a valorar com cal la grandesa de la persona humana. Creure en l'home ajuda a creure en Déu. L'home ens porta fins a Déu.
  
  PERQUÈ CREC EN DÉU, CREC EN L'HOME!
  
  Quan constato com Déu valora i respecta la llibertat i la responsabilitat de la persona humana, em sento portat a col•laborar en el seu Projecte de salvació i de vida eterna per a tots, tal com ens l'ha revelat Jesús; ell que és camí, veritat i vida per als homes (Jn 14,6).
  
  Déu, perquè ens estima, s'adreça als homes com a persones lliures i responsables i ens fa una proposta. A partir de les meves vivències i de la Paraula de Déu, m'imagino que em diu: "T'estimo! M'agradaria que acceptessis viure amb mi. T'ofereixo el que sóc i tinc; ho vull compartir tot amb tu. Sé que ets lliure i autònom (sempre he volgut que ho siguis); que tens el teu propi projecte de vida i la teva dinàmica de creixement; però, perquè t'estimo, et vull ajudar. M'agradaria viure i treballar amb tu. Estàs interessat a unir el teu projecte al MEU PROJECTE de Vida eterna per a la humanitat? Et necessito per dur-lo a terme! Vols viure i treballar amb mi?".
  
  Constato que m'interessa respondre SÍ a Déu perquè, en el fons del meu ésser, l'estimo i confio en ell. Em sembla que el necessito. Penso que em pot ajudar a realitzar-me com a persona i a ser més fort i més feliç. Crec que em sentiré més acompanyat i estimat en la meva vida de cada dia. La meva existència i els meus esforços tindran més sentit. Fins i tot la mort esdevindrà una promesa de Vida eterna!
  
  El meu SÍ inicial a Déu haurà d'anar madurant. Com que es tracta d'una aliança-comunió de vida i d'amor, la meva relació amb Déu ha d'enriquir-se amb les vivències sempre noves de la vida de cada dia. Hi haurà coses que hauran de canviar en la meva manera de viure i de valorar les persones i les coses, perquè aniré adoptant els criteris del Projecte de Déu. Així, entraré en un estat de "conversió permanent".
  
  L'amor de Déu m'anirà transformant. El seu Esperit cada dia tindrà més influència en mi. Experimentaré més intensament el goig d'una vida de comunió amb Déu i amb els germans. Podré viure com a fill seu i membre de la seva família. Prendré una més gran consciència que ja he començat a viure la "vida eterna" aquí a la terra. Així, s'obrirà un nou horitzó per a mi. Tot s'unificarà i prendrà sentit; fins i tot la mort. Gràcies a la meva comunió amb Déu, la meva vida serà MÉS HUMANA! La fe en Déu m'ajuda a creure en l'home i la fe en la persona humana em fa creure en Déu.
  
  

Josep Codina i Farrés Claretià - Girona

CREURE-2

CREURE

EN L'HOME

per poder creure en Déu

La persona humana ens sorprèn constantment

… per la seva capacitat de superar-se i de vèncer les dificultats
… per la qualitat i varietat en les maneres d'estimar… fins al perdó!
… per les possibilitats d'inventar i de realitzar coses sempre noves
… per la seva riquesa espiritual de sentiments i actituds
… per les seves intuïcions i els desigs de viure més enllà del cos i les coses
… perquè en ella es manifesta una capacitat infinita de vida i d'amor

El misteri de tota persona humana

Davant la vida i la mort de la persona humana, ens trobem com davant un misteri. Hi ha unes realitats que intuïm però que no podem comprendre del tot ni explicar-les.

D'una banda, als nostres ulls sembla com si tot s'acabés amb la mort; però la raó i la intuïció ens diuen que això no pot ser veritat. No podem acceptar que nosaltres i els que estimem siguem desintegrat i desapareixem en el no-res. Seria injust i no encaixaria amb la riquesa de vida i de creativitat, que hem descobert en la persona humana durant la vida.


DÉU ENS PARLA DEL MISTERI DE L'HOME

Per conèixer i comprendre la persona humana des de la Fe, hem d'escoltar el que Déu mateix ens ha revelat. En la Bíblia, sobretot en l'Evangeli, trobarem la clau de lectura i d'interpretació per a la nostra reflexió sobre la persona.

Una actitud de Déu coherent i respectuosa

• En els primers capítols de la Bíblia, se'ns diu que Déu "va crear l'home a imatge seva" (Gn 1,27). Això ens permet afirmar que la persona humana té una capacitat infinita de Vida i d'Amor i que la seva mesura és el mateix Déu. Per això, troba la seva plena realització en Déu.

• Déu col•loca l'home al cim de la creació. El fa responsable de tot el que existeix i li demana que ho faci fructificar i se'n serveixi: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la" (Gn 1,28).

• Déu no abandona mai la humanitat. La va conduint amb molt de respecte i implicant els homes en un procés de creixement i d'alliberament. El punt culminant és l'Aliança, el pacte que Déu fa amb Moisès i amb el seu Poble, al Sinaí: Déu els ofereix la seva ajuda i es compromet a no abandonar-los mai; com a resposta, el Poble es compromet a posar la seva confiança en Déu i a seguir fidelment el camí que li proposa. De fet, l'Aliança és la manera més humana i més divina de respectar la llibertat i la responsabilitat de l'home i la sobirania de Déu, el Creador. La iniciativa ve de déu, la realització implica Déu i l'home. Esdevenen solidaris d'un mateix Projecte d'humanitat (Èxode, capítols 19-24).

• Per ajudar els homes a viure una vida humana equilibrada, Déu els dóna una Llei, un codi bàsic de conducta, condensat en els deu manaments (Dt 5,1-22). Tot al llarg de la Història de la Salvació (el camí que els homes i Déu vam fent junts), hi ha persones que han tingut una missió especial: en nom de Déu, han denunciat i corregit les infidelitats dels homes i han fer una crida a la conversió per tornar a emprendre lliurement el camí de la fidelitat a l'Aliança. Cal destacar la importància dels profetes. Així, mantenen el Poble de Déu en un camí d'esperança i de salvació.

• Aquesta llarga "història de la salvació", fins a la vinguda de Jesús, és el que anomenem l'Antiga Aliança. La tenim escrita en l'Antic Testament. És una llarga preparació per acollir la Nova Aliança.


L'HOME, PUNT DE TROBADA AMB DÉU

• El fet que ens permet comprendre millor la grandesa de la persona humana és que el Fill de Déu s'hagi fet home com nosaltres. L'Encarnació marca l'inici de la NOVA ALIANÇA. La Segona Persona de la Trinitat pot esdevenir home com nosaltres sense deixar de ser Déu. La nostra humanitat pot acollir Déu!

• En aquesta Nova Aliança, Déu continua respectant l'home i, per dur-la a terme, demana el consentiment i la col•laboració de la humanitat. Maria, la noia senzilla de Natzaret, és la persona escollida per dir SÍ, en nom de tota la humanitat, a l'oferta de Déu. En ella i per ella, el Fill de Déu es fa home i, en ell i per ell, tots els homes som fills i filles de Déu.

• Aquesta ALIANÇA NOVA I ETERNA ja no consisteix en un pacte de fidelitat a una Llei o a uns preceptes, sinó en la vivència d'una comunió d'amor entre Déu i l'home per sempre. L'Aliança es realitza plenament en i per JESÚS - Déu i home! -. Els homes quedem emparentats amb Déu, som fills i hereus de Déu. Un de la nostra raça és la Segona Persona de la Trinitat. Jesús podrà dir: "Pare, que tots siguin u, com tu , Pare, estàs en mi i jo estic amb tu. Que també ells estiguin amb nosaltres" (Jn 17,21). Per ajudar-nos a anar-ho fent realitat, Jesús i el Pare ens donen el seu Esperit d'Amor.

• En el Nou Testament, llegim: "Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-nos germans (He 2,11). Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu en anomena fills seus, i ho som!… Ara ja som fill de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és (1Jn 3,1-2). Si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist (Rm 8,17)". És bo que recordem també les paraules de Jesús als apòstols: "Que els vostres cors s'asserenin… a casa el meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic (Jn 15,1-3)".

• Jesús associa els homes a la seva missió i els demana que facin arribar la Bona Nova de l'Evangeli arreu del món. Déu, per a la realització del seu Projecte, sempre ha comptat amb la implicació lliure i responsable dels homes. Així ens ajuda a valorar com cal la grandesa de la persona humana. Creure en l'home ajuda a creure en Déu. L'home ens porta fins a Déu.


PERQUÈ CREC EN DÉU, CREC EN L'HOME!

Quan constato com Déu respecta la llibertat i la responsabilitat de la persona humana, em sento portat a col•laborar en el seu Projecte de salvació i de vida eterna per a tots, tal com ens l'ha revelat Jesús, que ha esdevingut camí, veritat i vida per als homes (Jn 14,6).

Déu, perquè ens estima, s'adreça als homes com a persones lliures i responsables i ens fa una proposta. A partir de les meves vivències i de la Paraula de Déu, m'imagino que ens diu: "T'estimo! M'agradaria que acceptessis viure amb mi. T'ofereixo el que sóc i tinc; ho vull compartir tot amb tu. Sé que ets lliure i autònom (sempre he volgut que ho siguis!); que tens el teu propi projecte de vida i la teva dinàmica de creixement; però, perquè t'estimo, et vull ajudar. M'agradaria viure i treballar amb tu. ¿Estàs interessat a unir el teu projecte al MEU PROJECTE de Vida eterna per a la humanitat? Et necessito per dur-lo a terme! Vols viure i treballar amb mi?".

Constato que m'interessa respondre SÍ a Déu perquè, en el fons del meu ésser, l'estimo i confio en ell. Em sembla que el necessito. Penso que hem pot ajudar a realitzar-me com a persona i a ser més fort i més feliç. Crec que em sentiré més acompanyat i estimat en la meva vida de cada dia. La meva existència i els meus esforços tindran més sentit. Fins i tots la mort esdevindrà una promesa de Vida eterna!

El meu SÍ inicial haurà d'anar madurant. Com que es tracta d'una aliança-comunió de vida i d'amor, la meva relació amb Déu ha d'enriquir-se amb les vivències sempre noves de la vida de cada dia. Hi haurà coses que hauran de canviar en la meva manera de viure i de valorar les persones i les coses, perquè aniré adoptant els criteris del Projecte de Déu. Així, entraré en un estat de "conversió permanent".

L'amor de Déu m'anirà transformant. El seu Esperit cada dia tindrà més influència en mi. Experimentaré més intensament el goig d'una vida de comunió amb Déu i amb els germans, Podré viure com a fill seu i membre de la seva família. Prendré una més gran consciència que ja he començat a viure la "vida eterna" aquí a la terra. Així s'obrirà un nou horitzó per a mi. Tot s'unificarà i prendrà sentit; fins i tot la mort. Gràcies a la meva comunió amb Déu, la meva vida serà MÉS HUMANA! La fe en Déu m'ajuda a creure en l'home i la fe en la persona humana em fa creure en Déu.


Josep Codina i Farrés Claretià - Girona

CREURE-1

Què vull dir

quan dic

que

CREC EN

DÉU?





Segons el diccionari, "creure" pot significar

.Admetre com a cert: Crec que la terra és rodona
• Admetre com a cert allò que diu algú: Crec el que ha dit…
• Tenir fe (fer confiança): Crec en ell, en ella…
• Obeir: Crec els meus pares…
• Pensar-se: Em creia que estaves malalt…

El fet de CREURE
• Creure és propi de tota persona humana. Ningú no pot viure i actuar sense "donar crèdit" à una sèrie de persones, idees i coses que li han estat "revelades". És lliure i responsable, per això ha de poder decidir.
• Creure suposa sempre un raonament personal seriós que justifica i motiva l'actitud de fe envers una persona, una cosa, una idea .
• Perquè sigui "humà" i seriós, l'acte de creure comporta conèixer el millor possible allò en què crec i acceptar-ho com a vertader.
• En front d'una persona, d'una idea o d'una cosa, he de poder dir: per què crec?, per què no crec?, per què dubto? Saber donar raó de la meva "fe", de la meva "no-fe" o del meu dubte.
• L'acte de creure no pot ser mai "irracional", però puc basar el creure en la confiança que em mereix la persona que m'ha proposat o revelat el que crec. No en tinc l'evidència, però tinc una raó per creure-ho.

Creure en una persona porta a valorar-la i estimar-la.
- La fe en una persona engendra la confiança i fa créixer l'amor.
- S'anirà produint una comunió de vida i de pensament entre els dos; cada dia se sentiran més units i identificats; s'enriquiran mútuament.
- Aquesta comunió farà que s'acceptin i augmentarà el desig de conèixer-se més i millor i de ser més fidels
- Desitjaran que aquesta vivència i la felicitat que els proporciona durin per sempre.

Uns textos del NOU TESTAMENT

• Carta als Hebreus (11,1): "Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem".
• Sant Joan (primera carta 1,1-4): Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de vida, ja que la vida s'ha manifestat: nosaltres l'hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se'ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui complerta".

La "fe cristiana"•

Té com a punt de partença la PERSONA i la REVELACIÓ de JESÚS, conegudes pel testimoniatge que ens han transmès en els Evangelis els qui van conviure amb ell.
• A l'origen de la fe cristiana sempre hi ha l'ADHESIÓ PERSONAL a la PERSONA DE JESÚS. A mesura que el coneixement esdevé més profund i va creixent l'amor, aquesta adhesió anirà implicant, cada vegada més, tota la persona i tota la vida del qui creu.
• Per això, es comprèn fàcilment que la "fe cristiana" mai no es podrà reduir a un sentiment o a unes pràctiques religioses i, menys encara, a un certificat de baptisme o a la celebració de la primera comunió o del casament a l'església.
• La fe cristiana és molt més que el coneixement i la recitació d'unes veritats apreses de memòria.
• La fe cristiana es manifesta i es viu a través d'unes relacions interpersonals basades en l'amor.
• La fe, com l'amor, és una OPCIÓ PERSONAL LLIURE que brolla d'uns coneixements, d'unes vivències i d'unes conviccions personals. Ens és fàcil de comprendre que el context familiar, religiós i social tindrà sempre una gran influència en la manera de veure, valorar i viure la fe.
• Aquesta opció personal s'ha d'anar refent i alimentant constantment.

LA FE EN DÉU AJUDA A CREURE EN L'HOME
I LA FE EN L'HOME AJUDA A CREURE EN DÉU

La "fe cristiana" suposa la "fe en la persona humana"

- Quina concepció tinc de la persona? - Què veuen els meus ulls?
- Què em diuen la intel•ligència i el meu raonament?
- Què intueixo quan m'escolto sincerament?
- Què desitjaria que fos el meu futur i el d'aquells que més estimo?

Hauríem d'aprendre a escoltar "el que som" per gosar anar més enllà del "que pensem ser" i "veiem"; saber escoltar les intuïcions del "cor": "L'essencial és invisible als ulls; només hi veiem bé amb el cor" (Saint-Exupéry: El Petit Príncep).

Més enllà de les "castanyes" i dels "panallets"

• Què volem expressar els cristians quan celebrem la Festa de TOTS-SANTS i la diada dels FIDELS DIFUNTS?
• Constatem que el camí del cementiri és el camí de tots:
però el veiem com a "final de trajecte" o com a "estació d'enllaç"?

• El MISTERI del "després de la mort":
- Genera pors… incerteses… inquietuds… evasions…
- Molts consideren que és un pas cap al gran buit; un fracàs universal al que tots ens hem de resignar.
- Jesús, en canvi, ens obre un horitzó ple de promeses… d'esperances… de somnis de vida eterna… I ho fa en nom de Déu!
- Quina ressonància té en mi: il•lusió?, utopia?, engany?, esperança?, Vida Nova?…

La RESPOSTA i la PROMESA de Déu:

• Jesús ens revela que Déu CREU en la persona i se l'ESTIMA. L'ha volguda a imatge seva: ETERNA! Vol viure amb ella per sempre!
• Jesús, revelant-nos la nostra grandesa, ens porta un missatge de "salvació": ens salva de la mort, del fracàs, de la manca de sentit, de la destrucció… ens ofereix una VIDA ETERNA d'amor, de comunió i de felicitat a la Casa del Pare! Ja l'hem començat a viure aquí a la terra.
• Ho celebrem amb la FESTA DE TOTS-SANTS: Els qui ja ens han precedit són allà i ens hi esperen i viuen en "comunió" amb nosaltres i nosaltres amb ells. Són els nostres "companys de ruta"; ens marquen el camí i ens ajuden. És el que anomenem la "Comunió dels Sants".

TRES EXPRESSIONS DE LA NOSTRA FE EN DÉU

La FE en Déu, que ens proposa l'Evangeli, implica moltes més coses que saber anunciar i afirmar unes "veritats", fer unes pregàries o rebre uns sagraments. La fe, que és font de VIDA per a la persona humana, s'adreça a tota la seva vida i és viu en cada moment de l'existència.

La fe ha de ser una "comunió d'amor" (com la dels esposos que s'estimen de debò i sempre). Aquesta comunió omple de confiança i ens fa forts. L'amor incondicional de Déu ens permet de refer la nostra "comunió amb Ell i amb els germans" sempre que la trenquem amb alguna infidelitat. És una "comunió" que ens està "salvant" constantment i ens posa en un estat permanent de "creixement humà" i de pau interior.

Podem expressar la riquesa de la "fe cristiana" dient:

• CREC EN DÉU: d'una manera raonada i conscient.
- Després d'escoltar i valorar el missatge de Jesús i de constatar la riquesa que suposa per a la vida actual i futura de la persona humana, faig un acte de Fe-Amor en Déu, que es revela per Jesús i en Jesús;
- També faig un acte de Fe en la grandesa de la persona humana, revelada i viscuda per Jesús; crec en la capacitat infinita de vida i d'amor de l'ésser humà, fill i imatge de Déu. Jesús Ressuscitat ens obre el camí de l'eternitat!

• CREC A DÉU: Faig la seva voluntat
- Perquè crec racionalment i amorosament en Déu i en la grandesa de la persona humana: assumeixo i accepto com a camí, veritat i vida per a mi, el PROJECTE DE DÉU PER A LA HUMANITAT, tal com me'l presenta i l'ha viscut Jesús Ressuscitat. Accepto fer la voluntat de Déu i l'obeeixo perquè crec que em portarà fins a la plenitud del meu ésser: la comunió total amb Déu i amb els germans.

• CREC CAP A DÉU: Oriento tota la meva vida cap a Déu.
- En aquest "cap a Déu", hi ha un impuls cap a la totalitat del que jo sóc i del que és tota persona. És una fe en creixement constant; una fe que pren el risc de creure, impulsada per l'amor i moguda pel dinamisme i els reptes de l'amor; una fe que s'expressa i es viu en el dia a dia de la vida; una fe en la que l'humà esdevé camí del diví i que el diví omple tota la capacitat de vida i d'amor de la persona humana.

LA FE EN DÉU "SALVA" LA "NOSTRA" HUMANITAT!


Josep Codina i Farrés ,Claretià